Feliu Ventura

La 
primera vegada que vaig parlar amb Xavi Puig va ser per dir-li “hola,
sóc Feliu, només necessitem dos micros, la guitarra va per línia”. Això va ser
el divendres 1 d’octubre de 2004,
a Sant Cugat, mentre els músics que acompanyaven Lluís Llach
anaven recollint després de la seua prova de so. Xavi era el seu tècnic.

No sabeu com va costar muntar aquell concert,
per a mi va ser un concert que va tardar mig any en arribar. La primera data es
va suspendre per la pluja. Jo ja havia mobilitzat tota la banda perquè
considerava que era un concert especial, era la segona vegada que compartiria
escenari amb Llach, la primera va ser en el desé aniversari del sindicat d’estudiants
on jo militava AEN (actualment integrat al SEPC). Però aquesta vegada jo portava
un disc més a les entranyes i alguns concerts més a les esquenes.

La Guitza –organitzadors del
concert- també volien que jo anés amb tot l’equip: baixista, baterista,
guitarristes i teclista. El divendres 16 d’abril de 2004 però, va ploure -i
molt- i el concert es va suspendre. Fou una gran decepció.

No hi ha cosa que em
faça més mal que estar a les beceroles d’un concert i que no s’acabe
realitzant. Els concerts no fets passen a un purgatori dels “bolos” on
vagaregen com ànimes en pena conscients que ningú els realitzarà ni els
escoltarà, condemnats a viure en un purgatori insonoritzat. Ho sabem tots els
musics de la Logia Secreta
del Backstage: un bolo no fet són set anys de monitoratge de merda, acoblaments
il·localitzables i soroll rosa a les proves de so.

Afortunadament a La Guitza pensaven com jo i van
tornar a engegar la maquinaria del concert, aquesta vegada amb un pressupost
més ajustat a causa de les despeses del concert no fet. Havia de decidir si
anava amb tota la banda o no hi anava. Vaig decidir reduir i en arribar a Sant
Cugat divendres 1 d’octubre de 2004 em vaig acostar a Xavi i li vaig dir això:
“hola, sóc Feliu, només necessite dos micros, la guitarra va per línia”. Aquella
decisió potser va permetre la gira del “Que no s’apague la llum”, però això ja
és un altre tema.

El Xavi és un vocalista excepcional, un tècnic
que mima la interpretació i la gravació de la veu i, un bioconstructor emergent. Ha vingut a dirigir la gravació de la meua veu. L’he vist treballar
altres vegades i sé que és conscienciós i meticulós. Per això estic una mica
més tranquil amb la veu de “Música i lletra”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!