Abans de conèixer-lo, si hagués hagut d’associar-li
un paisatge segurament hagués triat el mar.
Les dues primeres converses amb ell van ser a
un camerino, la tercera al Priorat i la quarta a un barco.
A Porrera vaig saber que no tot era mar.
Recorde un viatge en un dos cavalls groc de camí a Siurana. És una de les
converses de la meua vida que tinc gravades com a grans aprenentatges, com a
colpidores revelacions, almenys des del meu punt de vista.
Parlàrem de moltes coses, em va resumir el que
necessitava saber d’ell i vaig fer molt poques preguntes: Sempre s’obté més
informació escoltant que preguntant.
Arribàrem a Siurana i davant del poema de Carner
encetarem una conversa sobre Miquel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés.
Parlàrem d’un tipus de poesia bandejada i proscrita des de les llargues barbes
de la polsosa poètica de corcats diccionaris i des de les catacumbes d’oficines
de saliva pastosa i de rima funesta.
Parlàrem d’exilis. De joguines a les golfes i
pianos de pega. De cellers i d’amics. De cultura, dictadura i acupuntura. D’un
raconet a Parlavà i de la dansa de la mort. De l’Empordà bategant i de la
Tramuntana furiosa.
Parlàrem de cançons i de cantants de cançons,
de la Cançó i dels cantants de la Cançó (la Nova, la Novíssima, i d’aquella a la
qual ja no li queden més superlatius per definir-se).
També, aquell any, parlarem de Norah Jones i
de Césarea Évora. De Verdi i de Rossini.
Preparàvem una gira. I tan sols la idea de
parlar encara d’un plural que ens incloga tots dos em causa un infinit
vertigen.
Vaig aprendre i vaig aprendre a aprendre que
s’aprèn sempre i de tots. Que quan algú ens explica coses que ha vist o viscut
ens convertim en passatgers sense passatge. Anem gratis als llocs més llunyans
i als temps més remots en els ulls d’altra gent.
Ell, un dia va obrir la maleta i va treure les
coses que més pesaven per poder viatjar d’una altra manera, i ara va lluny per
poder estar més a prop d’ell mateix. El meu agraïment vol tancar un cercle,
també a “Música i lletra”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo he disposat el cd del concert “que no s’apague la llum” seguint l’ordre alfabètic, çò és, a la F i no a la L.