Feliu Ventura

Aquest acordió ens acompanya des de l’hivern de 2005, el mateix temps que fa que vaig conèixer Laura Almerich en la gira del “que no s’apague la llum”.

Laura Almerich és una de les intèrprets de guitarra clàssica més destacades del nostre país. I a partir del 26 de desembre de 1969, data en què va acompanyar per primera vegada Lluís Llach, va treballar també amb molts altres instruments, com fan tants altres músics que acompanyen cantautors.

Quan la Laura va anar abandonant la primera línia als escenaris de la mà del seu amic Lluís, aquell acordió va sonar cada vegada més esporàdicament.

Laura va cedir a Borja aquell acordió en un acte de tendresa i generositat, i amb ell també va cedir un testimoni entre col·legues.

A cada manxada aquest acordió ha anat filtrant l’aire d’èpoques senceres de la història d’Europa, de la història musical i social d’Europa i el món. És un acordió que riu i plora -també ara- al compàs del nostre temps, gràcies a ella també.

Per això Laura, i totes les persones que han respirat a prop d’aquest acordió es mantindran sonores i vibrants per sempre en “Música i lletra”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!