de sant boi al món

Com que ja he explicat un fum de vegades que la feina que tinc em bloqueja força el temps lliure segons a quines èpoques de l’any, no m’hi estendré gaire. Això és així i les coses van com van: ja haureu comprovat que fa força dies que tinc el bloc abandonat… i prou que em sap greu, amb la de coses que han passat! No és que aquesta punta de feina hagi baixat però sí que, per dir-ho d’alguna manera, ja no és tan punxeguda i podré esgarrapar alguna estona.

De moment, per anar tornat, deixeu-me que comenti una enquesta realitzada per Instituto Noxa per al diari La Vanguardia els resultats de la qual es publiquen avui [aquí]. L’enquesta va, com diuen ells, de “consultas independentistas” i se n’extreuen dues qüestions interessants: una, que el sí a la independència, en el moment de fer l’enquesta, perdria només per una diferència 11 punts; l’altre, que una majoria prou clara del 53% és a favor que es faci la consulta, enfront d’un 39% que no vol ser preguntat.

Comencem pel final: que la majoria vulgui ser consultada és un bon senyal de salut democràtica. Ja he dit algun cop que la demanda principal és aquesta: vull votar, vull ser comptat i quan arribi el moment, només faltaria, que cadascú hi pugui dir la seva. I ara l’altra dada que remarco: només 11 punts de diferència entre el sí i el no, cal considerar-ho igualment un bon senyal. Posats en la tessitura d’una consulta amb efectes legals, ja s’ha constatat en altres ocasions que l’opció del sí augmenta de manera significativa i, per exemple, un cas recent seria el de Montenegro on, al cap del temps, i un cop assolida la independència, fins i tot els antics partidaris del no estan la mar de contents amb la nova situació política i amb la derivada situació econòmica.

Després del devessall de coses negatives que ens està plovent al damunt les darreres setmanes, si més no algun senyal d’esperança, recoi!