de sant boi al món

Aquesta frase [vegeu-ne l’origen aquí], que recordaran alguns dels que ja comencem a tenir una certa edat, la deien en acabar els dibuixos animats de la Warner, els Looney Tunes, i la podríem traduir lliurement com a S’ha acabat, col·legues! És aquesta la frase que em ve al cap en veure els moviments borsaris i bancaris de les darreres setmanes, aquesta crisi econòmica que alguns han trigat tant a reconèixer, tot i que més d’una ara ens diu que ja es veia a venir. Sí que es veia a venir, sí. Ja de petits, els avis ens deien que no s’ha d’estirar més el braç que la màniga. Tal vegada és que tots aquests taurons dels mercats borsaris i de la gran banca internacional no en tenen d’avis que els ho hagin explicat. Les alegries disbauxades dels darrers anys ens han dut fins aquí… de moment, i que la cosa no vagi encara més enllà! I ara, correm-hi tots: els bancs centrals injectant diners als mercats, nacionalitzacions i intervencions en entitats bancàries, borsàries o asseguradores privades i espereu encara el que hem de veure.

Els gurús del neconservadurisme, mentrestant, han desaparegut del mapa i no se’ls sent a dir res de res. Que no havíem quedat, deien ells, que la panacea econòmica era el liberalisme portat a les darreres conseqüències, amb una manca absoluta d’intervenció de l’estat? Que no era que els mercats mundials eren prou madurs com per auto-regular-se? Ah, és que no era ben bé així, es veu. Ara resulta que per arreglar-ho tot, cal que l’estat (els estats) intervinguin: amb diners públics, òbviament, amb els nostres diners. Ara resulta que, després d’anys i panys de guanys i sous multimilionaris, els diners dels pobres contribuents han de salvar el sistema. Hem capitalizat els guanys però les pèrdues les hem de col·lectivitzar. Que ja té pebrots la cosa! I, pregunto jo, innocent de mi: que no hi ha cap llei que permeti tancar tota la vida aquesta colla de trepes, falsaris i especuladors? Perquè, si és que encara no n’hi ha cap, potser ens l’hauríem de començar a inventar, oi?

Així, doncs, That’s all folks!, que deia el Porky. Aquest estiu, sopant amb un amic, em deia que li feia la impressió que la nostra generació haurà estat la que haurà viscut més bé, comparant tant amb les que ens han precedit com amb les que ens vindran al darrere. I no seré jo qui, hores d’ara, gosi dir que no tenia pas molta raó.

Foto baixada de askville.amazon.com

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!