He volgut deixar passar un parell de dies: no havent assistit a la conferència que ha fet en Carod [web] aquesta mateixa setmana, he volgut llegir el què en deien diferents mitjans de comunicació, en paper o digitals, mirant de contrastar, en la mesura del possible, les informacions que n’han publicat. Hi tenia interès després d’haver vist els darrers resultats de l’enquesta del CEO [aquí]. No patiu que no em faré pesat repetint tot el que se n’ha dit i escrit al respecte… Ara bé, hi ha unes quantes cosetes que sí que m’agradaria comentar, en especial pel que fa a tot això de la refundació del partit.
Va dir en Carod que ERC [web] ha d’esdevenir un partit que es plantegi la identitat nacional d’una manera que vagi més enllà del que seria la cultura o la llengua. Res a dir-hi, en principi (hi ha hagut i hi ha processos d’alliberament, com el cas d’Escòcia, en els qual aquestes dues variants no són gaire o gens rellevants). Res a dir-hi… sempre que no s’oblidi que, a casa nostra, aquestes dues qüestions no poden quedar al marge d’aquesta identitat nacional.
Va dir en Carod que cal que ERC deixi de ser un partit “antiespanyol”. Res a dir-hi, tampoc: sempre hem pensat que és millor actuar en positiu (= anar a favor de) que no pas actuar en negatiu (= anar en contra de). Res a dir-hi tampoc… sempre que aquest no anar en contra de res ni de ningú no vulgui dir que les contínues agressions que rebem hagin de quedar sense resposta. Democràtica sí, però resposta al cap i a la fi.
Va dir en Carod que és necessari que ERC abandoni l’actual assemblearisme, tot convertint-lo en “assemblearisme d’opinió”. Aquí sí que ja no hi som d’acord: ¿com podria ser que un partit que defensa el dret de decidir de la nostra nació, retallés ara el dret de decidir de la seva militància? I això sense tenir en compte, també, que tal cosa incompliria de manera flagrant el mandat del plenari del darrer Congrés Nacional…
NO va dir en Carod res de res del referèndum que havíem de celebrar l’any 2014, tema que havia estat l’estrella de les seves propostes uns mesos enrere. Què ha passat amb el referèndum? Ja no toca? Com tantes altres propostes… ¿haurà servit només per a tenir el minut (o els dies, o les setmanes) de glòria i, un cop passat el bum mediàtic ja ningú no se’n recorda? Doncs mira tu, alguns tenim el defecte de tenir bona memòria: jo sí que me’n recordo, Carod, i espero que també uns quants més!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cada dia que passa, beneeixo que no sigui de cap partit. He llegit el teu comentari i voldria fer-hi alguns afegitons. Personalment, i es una intuïció, en Carod està bastant sol i per això s’arrima al que pot. No es tant una qüestió de “discurs” polític, com un intent de guanyar-se prestigi entre “els altres”. Es com si pensés que ERC no l’hi serveix…. I la veritat, com que estan més perduts que un esquimal a la selva congolenya, pensa que ell, encara té possibilitats.
L’independentisme es nominal, i de fet es podria recolçar perfectament en el federalisme tècnic. A que bé sino, el no ser “antiespanyol” combinat amb un patriotisme que vagi més enllà de la llengua i la cultura?. Jo pensava que ser català era quelquom més que voler pagar menys impostos o disfrutar de “nuestro sol y playa”. Potser es tracta de que per ser català únicament hi cal la residència…? No m’estranya que després, et vingui un ciudadano dient “he! yo también soy catalan, pero antes que nada, español” i tots contents. I ni tan sols esforçar-se en coneixer la llengua? o fer-ne negligència més que no pas pagar una taxa més o menys gravosa?. Més perdut que un esquimal a la selva congolenya. Això es el que penso amb tots els respectes.
Et preguntes pel referendum?. Home, en aquets moments tant importants pel pais, on es parla de la reacció davant la sentència del TC i si referendum si, referendum no, qui en va fer proposta de batalla interna, ni el menciona…… Home, com mínim, crida l’atenció, desconcerta…… Potser perquè a Montilla no l’hi agrada? o per responsabilitat ? Jo creia que es una qüestió fonamental per un independentista……
Pero es clar, qui cridava a fer 30.000 “militans” resulta que defensa l’assemblearisme d'”opinió”. Home, per això hi han les Cartes al Director…..
En fi, crec que en Carod ha estat injústament tractat en molts moments i es objecte d’una campanya permanent de desprestigi, fins i tot personal……. Pero crec que s’equivoca, que ha perdut antenes i que recepciona massa el missatge de Nicaragua…… La responsabilitat es un valor en sí mateix, pero quan en aquest moment s’acompanya al missatge de Montilla (estabilitat) o de Duran (serenitat), potser vol dir que es vol sobreviure, i que seria impossible fer-ho a l’oposició.