Amb poc temps aquests dies per dedicar-me al bloc, però no puc resistir-me a fer un post, diguem-ne d’urgència..
D’antuvi: em nego, mai més, a fer servir eufemismes i per això no utilitzaré més la paraula “sobiranisme” per referir-me a l’alliberament nacional. Si un “sobiranista” no està per la independència, ja m’explicareu! Aclarit això… felicitar-me per dos moviments interessants que hi ha hagut els darrers dies en el camp de l’independentisme: el més recent, l’elecció d’en Ramon Tremosa com a cap de llista de CiU, tot mantenint la seva condició d’independent, a les eleccions europees, la voluntat d’alliberament nacional del qual no es pot qüestionar.
Segonament, el fet que les CUP, a la seva darrera assemblea, hagin acordat fer els primers passos (molt prudents i mesurats de moment) cap a la política nacional és també una notícia excel·lent, per motius diversos: per una banda perquè, personalment, mai no he entès aquesta voluntat d’enclaustrar-se als municipis i de no voler anar més enllà i, per una altra banda, l’esperança que un pas com aquest, si acaba sent realitat, pot suposar que ERC es posi les piles d’una vegada i abandoni la via possibilista que està mantenint els darrers temps.
Alguna cosa es mou, certament, dins l’independentisme: e la nave va…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!