LA PELL DE BRAU

Es torna a parlar de sociovergència. I no ho fa el PSC, sinó CiU, de la mà de Josep A. Duran i Lleida. Una de les moltes virtuts del líder d’Unió és parlar clar i dir en públic allò que pensen i preveuen fer altres dirigents de CiU, però que ara com ara callen, perquè no convé explicar les autèntiques intencions de futur. Fa poc també apostava públicament per un govern sociovergent l’exconseller Josep Maria Cullell, recentment reincorporat a la direcció de CDC.

Encara hi ha molta gent de bona fe que pensa que si el tripartit es trenca, serà possible un govern de CiU i ERC. Hi ha molts articulistes, blocaires i analistes de tota mena i condició, adscrits al món sobiranista, que sospiren amb aquesta possibilitat. Fins i tot, una part de les bases d’ERC i de CDC comparteixen legítimament aquesta aspiració, però després del congrés d’Unió d’aquest cap de setmana, sembla una mica més lluny i més complicada, perquè com s’ha vist, la sociovergència guanya partidaris al si de CiU. És significatiu que cap dirigent de CDC hagi sortit a desmentir frontalment Duran.

L’opció d’un govern sociovergent és la preferida pel PSOE des de fa molt de temps. Els socialistes espanyols han pressionat històricament el PSC per mirar d’afavorir una entesa amb CiU, però el PSC no ha cedit a les pressions perquè sap que seria el seu suïcidi polític. Ara, amb l’excusa de la crisi econòmica, hi ha qui torna a airejar la sociovergència, no només des de Madrid, i no només des de la política, sinó també des de grups econòmics i mediàtics importants.

Darrera la sociovergència hi ha un intent d’expulsar ERC de la centralitat política on s’ha situat des de l’any 2003, hi ha un intent de fer tornar l’independentisme a la marginalitat política fent-lo fora de la Generalitat. Però també hi ha la garantia que aquest país, sense ERC al govern, es quedi sense un horitzó nacional ambiciós, com ha passat durant 23 anys. Seria la certesa que no canvia res i que, a Madrid, podrien tornar a dormir tranquils.

Davant aquest intent, Esquerra ha de reaccionar amb serenitat, sense fer gesticulacions innecessàries ni cops de timó precipitats, mantenint la seva aposta per l’estabilitat al si del govern d’Entesa i fent visible davant la gent la seva aportació transformadora com a partit de govern. Només així serem útils al projecte sobiranista i deixarem fora de joc aquells que, cedint a les pressions de Madrid, volen sucursalitzar la Generalitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!