LA PELL DE BRAU

El passat dimarts escoltava astorat com, durant una conferència, l’alcalde no electe que tenim totes i tots els barcelonins i les barcelonines demanava a la conselleria d’Interior l’augment de la quantitat de Mossos d’Esquadra previstos per la ciutat. Segons el senyor Hereu, amb el nombre actual de Mossos desplegats a la ciutat no n’hi ha prou per cobrir satisfactòriament els problemes d’inseguretat que viu i pateix la nostra ciutat, derivats no tan sols per la delinqüència, sinó també de les qüestions que se’n deriven de la "centralitat o capitalitat".

Sobre aquesta afirmació, i vistes les dades del baròmetre municipal, de segur que té raó. Ara bé, em desconcerta aquesta demanda ja que la política municipal aplicada els darrers anys no ha estat la de no augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana, ans al contrari, la política aplicada pel nostre Alcalde ha estat la de reduir la plantilla d’agents, ja sigui per mitjà de prejubilacions o bé, retallant plantilles fixes fins a més d’un trenta-cinc per cent menys de guàrdies urbans al servei de la ciutat. Són dades oficials!

Així doncs, no entenc com l’il·lustríssim Jordi Hereu i Boher, en la seva etapa de regidor de l’ajuntament i president de la comissió de seguretat i mobilitat (2003 – 2006), essent l’abanderat d’una política de reducció de personal, d’externalització de serveis i reducció de costos, al més pur estil d’empresa privada, es desperti ara amb aquestes declaracions, quan ell n’és l’artífex de deixar la nostra ciutat mancada d’efectius just enmig d’un procés de desplegament dels Mossos d’Esquadra i de retirada dels cossos de l’Estat veí.

Entenc doncs que les declaracions del senyor Hereu s’han d’emmarcar dins d’una contínua campanya personal d’imatge, fruit d’una estratègia pre-electoral on és impressindible passar per un procés d’higiene de les seves etapes anteriors a l’equip de govern del consistori, car calgui desplegar una cortina de fum, i com tot prestidigitador presentar-se al públic amb el rol de jove promesa, experimentat, proper i popular amb les inquietuds dels ciutadans i ciutadanes de la ciutat, però a la vegada implacable com molt bé a demostrat davant les intencions d’acampada d’Els Fills de Quixot, que per cert, crec que cal felicitar-lo en la ressolució d’aquest afer.

Tot i així, no se’ns escapa que la demanda a la conselleria d’Interior de la Generalitat, es fa des del coneixement dels resultats del baròmetre i, aplicant una cortina de fum, es responsabilitza al titular de la cartera d’Interior del Govern català del preocupant increment de la inseguretat a la nostra ciutat, , afegint un grau més de pressió a un ja asfixiat Xuan Saura i aconseguint així distreure l’opinió pública de les decissions preses anteriorment pel senyor Hereu en el nombre d’efectius del cos de la Guardia Urbana.