LA PELL DE BRAU
Taller personal de J. Soler i Àlvarez
La portaveu de reagrupament.cat ha exressat el seu disgust sobre les declaracions fetes aquests darrers dies per Joan Puigcercós, secretari general d’ERC i conseller de Governació, titllant de deslleials totes les persones que, sota el lideratge del conseller Joan Carretero, impulsem un corrent d’opinió que pretén restaurar els valors ideològics d’ERC i que, entre altres coses, demana que la militància pugui expressar-se en un congrés extraordinari sobre les posicions estratègiques del partit i sobre la renovació de la direcció.
Considerar algú deslleial és una acusació greu que cal analitzar amb cura, ja que ha estat feta per una persona amb altes responsabilitats institucionals en un sistema democràtic i hem de pressuposar que té alguna motivació. La lleialtat no és un concepte abstracte, sinó que s’ha de posar en relació amb algun compromís que s’adopta entre persones o bé amb unes idees. Analitzem, doncs, el cas de Reagrupament.cat.
En paraules de la portaveu, Rut Carandell, "des del començament, Reagrupament.cat ha mantingut una actitud d’exquisit rigor tant en el respecte a l’ús dels canals que preveuen els estatuts d’ERC com, fins i tot, en el fet d’autoimposar-se una aturada d’activitat pública fins a la celebració de les eleccions municipals, en què molts companys d’ERC, alguns d’ells inscrits a Reagrupament.cat, es presentaven com a alcaldables. Les eleccions ?com tothom sap? van tenir lloc l’últim diumenge del mes de maig i els integrants de Reagrupament.cat no hem reaparegut públicament fins després de les eleccions i un cop feta una valoració acurada dels resultats que demostren que no avalen la línia estratègica presa pel tàndem Carod-Puigcercós. També fou després que la direcció d’ERC n’hagués fet una anàlisi clarament desencertada en considerar aquests resultats una «victòria moderada» ?en paraules de Carod? tot destacant l’increment del nombre de regidors per davant de la pèrdua de vots.
Però, ben mirat, sí que es pot considerar l’existència d’una lleialtat que és irrenunciable per a totes les persones d’ERC ja inscrites a Reagrupament.cat: la lleialtat als principis essencials que justifiquen l’existència d’ERC com a partit independentista català. Per dir-ho amb humor, a nosaltres no se’ns pot aplicar la broma que feia Groucho Marx: «Jo tinc uns principis…, però si no li agraden, no es preocupi, en tinc uns altres.»
Reagrupament.cat s’està constituint amb l’adhesió de centenars de persones lleials al partit a què pertanyen que, precisament per això, volen evitar una nova davallada de vots com la que ha tingut ERC en les dues darreres eleccions. A més, aquesta davallada, a parer nostre, és deguda principalment a l’abandó dels postulats essencials d’ERC.
Fins fa poc ens va fer forts el fet de ser radicalment democràtics, radicalment independentistes i radicalment compromesos amb les persones. Ara aquesta claredat de plantejaments no la té la direcció d’ERC, com, per exemple, ha reconegut l’actual secretari general. Així, tal com va publicar aquest mateix diari (vegeu la pàgina 24 del dia 2 de juny), «Joan Puigcercós va dir ahir que ERC pren nota que l’electorat els demana més perfil nacional i un full de ruta clar de cap a on va ERC i el país».
A Reagrupament.cat, amb modèstia, tenim clar que s’ha d’actuar amb fermesa i amb seny per conduir la nostra nació cap a l’horitzó que perseguim de la llibertat. I al nostre parer, no hi ha fermesa ni seny, per exemple, en la decisió (de fet, és una no-decisió) que ha adoptat el govern català sobre el decret d’ensenyaments mínims, amb la qual es deixa en mans dels centres educatius afegir una hora més de castellà. No hi ha fermesa perquè ERC està acceptant que es pugui eixamplar encara més el predomini de la llengua castellana en l’ensenyament; ni hi ha seny perquè la situació de la llengua catalana és d’una extremada feblesa. Tenim massa exemples (administració de justícia, exhibició cinematogràfica, etc.) en què la voluntarietat en l’ús de la llengua es decanta sistemàticament sempre a favor del castellà.
ERC, com han recordat alguns analistes aquests darrers dies, és un partit en què, afortunadament, els militants compten. Això té una gran importància en democràcia i, amb sinceritat, m’estimo més pertànyer a una organització política en què es dóna valor a les persones que hi pertanyen que a una altra en què no sigui així, perquè aquest element sorgeix de la R d’ERC, és a dir, del republicanisme radical a què abans m’he referit. D’alguna manera, el que Reagrupament.cat proposa és fer alguna cosa com la que expressava Salvador Espriu en el seu famós poema Indesinenter: «Caldrà que digui/ de seguida prou,/ que vulgui ara/ caminar de nou,/ alçat, sense repòs,/ per sempre més/ home salvat en poble,/ contra el vent./ Salvat en poble,/ ja l’amo de tot,/ no gos mesell,/ sinó l’únic senyor.»"
Al capdavall, si ERC vol donar la paraula als ciutadans de Catalunya en un referèndum d’autodeterminació, no hauria de començar per donar-la a les persones que ara formen part de la seva militància? Poder hi ha corrents interns que interessen i d’altres que no tant. Veurem fins on arriba tot això.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Observador interessat i apassionat de l’actualitat política dels nostres països que amb modèstia desigual però amb fermesa es treuen la parálisi cívica dels tres cents anys de terror espanyol, em va sorpendre que el Sr. Puigcercós pel qual sento no solament simpatia sino notable estima, titllés de deslleial l’actitud de Reagrupament.cat pel qual igualment sento simpatia i creixent estima. Primer semblava que calia esperar l’establiment d’acords en les constitucions dels nous ens locals catalans, cosa discutible perqué aquests acords no es poden fer sense una valoració més o menys crítica dels resultats electorals, però a la fi a través d’un comentari de directe.cat s’ha aclarit al meu entendre el perqué Reagrupament.cat és deslleial en opinió dels dirigents actuals d’Esquerra. La deslleialtat per a ells no és altra que la crítica feta utilitzant els medis de comunicació en lloc dels canals interns del partit. I penso que és un error d’actitud que mostra fins a quin punt el mimetisme en l’exercici del poder pels altres partits s’està apoderant d’Esquerra, que mostra també la voluntat sectària de que en el debat no hi participin els que no són militants, vaja com si la resta dels ciutadans pel fet de no militar en un partit no tinguéssim opinió, i finalment mostra que no serà fàcil que d’aquest debat no en resulti una simple lluita pel poder dins del partit que encara ens deceberà més. I per tant em sembla oportú fer una crida d’atenció a tots plegats: CAL PRESERVAR EL BON FER DEMOCRÀTIC en el si d’ERC. És un dels seus millors valors i s’està aigualint. CAL PRESERVAR EL BON FER POLÍTIC en el si d’ERC, vull dir esgotar les possibilitats de sumar i no restar que no és un valor que es trobi per exemple en la formació rival CiU. CAL NO DONAR CARNASSA ALS ADVERSARIS QUE ESTAN ESPERANT UNA LLUITA FRATRICIDA PER CAPOLAR-NOS MÉS DEL QUE JA ESTEM.