LA PELL DE BRAU

(Gènesi 11:1-9.)

"Tota la Terra tenia una mateixa llengua i usava les mateixes paraules. Els homes en la seva emigració cap a orient van trobar una plana a la regió de Senaar i es van establir allà. I es van dir uns als altres: «Ea, fem maons i els coguem al foc». Es van servir dels maons en lloc de pedres i de betum en lloc d’argamassa. Després van dir: «Ea, edifiquem una ciutat i una torre la cúspide de la qual arribi fins al cel. Ens fem així famosos i no siguem més dispersos sobre la faç de la Terra».

Més Yahveh va descendir per veure la ciutat i la torre que els homes estaven aixecant i va dir: «Vet aquí que tots formen un sol poble i tots parlen una mateixa llengua, sent aquest el principi de les seves empreses. Res no els impedirà que duguin a terme tot el que es proposin. Doncs bé, descendim i allà mateix confonguem el seu llenguatge de manera que no s’entenguin els uns amb els altres». Així, Yahveh els va dispersar d’allà sobre tota la faç de la Terra i van cessar en la construcció de la ciutat. És per això que la nomenar Babel, perquè allà va confondre Yahveh la llengua de tots els habitants de la Terra i els va dispersar per tota la superfície".

ARGUMENT de la pel·lícula BABEL ( http://www.paramountvantage.com/babel/ )

A la pel·lícula, un incident tràgic en què es veu involucrada una parella nord-americana al Marroc desencadena una sèrie d’esdeveniments que afecten quatre famílies en diferents països. Units per les circumstàncies, separats per continents, cultura i idioma, cada personatge descobreix que la família és l’únic que ofereix consol.

A les llunyanes sorres del desert de Marroc sona un tret que desencadena una sèrie d’esdeveniments fortuïts que servirà per connectar a una parella nord-americana en la seva desesperada lluita per sobreviure, amb els dos nois marroquines responsables involuntaris de l’accident, una mainadera que creua la frontera de Mèxic il·legalment amb dos nens nord-americans i una adolescent japonesa sorda i rebel sobre el pare de la qual pesa una ordre de crida i cerca. Malgrat les enormes distàncies i de les cultures tan antagòniques que els separen, aquests quatre grups de persones comparteixen una destinació d’aïllament i dolor. Només bastaran uns quants dies perquè es trobin totalment perduts, perduts al desert, perduts per al món, perduts per a si mateixos, mentre avancen cap a la vora de l’abisme de la confusió i la por mentre s’enfonsen en les profunditats de les relacions i de l’amor.

OPINIÓ

Babel mostra els efectes que poden tenir en un món globalitzat quan té lloc un accident, que es transforma en esdeveniment i després és manipulat fins a convertir-se en un atemptat, per més que aquest tingui lloc en un llogarret remot del cor de l’Atles marroquí. Es mostren tres històries que ocorren a tres continents diferents i que tenen com a nexe comú, l’accident/esdeveniment/atemptat del Marroc. Es mostra que les conseqüències, tals com el dolor, la por, la desesperació, la incomunicació, no són exclusives d’una cultura sinó que són patrimoni de totes elles.

Babel també mostra que el concepte Globalització no fa referència a un únic món o una única cultura universal sinó, almenys, a dos móns ben diferenciats. Aquestes diferències no eviten la interacció entre ambdós móns, la qual no es tradueix en col·laboració bilateral sinó en explotació per part d’un respecte a l’altre (per exemple, els il·legals que treballen durant dècades a Estats Units (o qualsevol altre país) i un bon dia són deportats) i, sobre tot, recels i desconfiances (per exemple, els turistes que arriben al llogarret marroquí per una emergència i han de fugir precipitadament perquè creuen, infundadament, que en cada marroquí hi ha un terrorista potencial). La falsetat del concepte Globalització, no sols implica a la diversitat de móns (civil·litzacions en termes actuals), sinó també que en aquesta nova era, amb tots els prodigis relacionats amb les telecomunicacions, una cosa tan bàsica com és la comunicació entre pares i fills, ja fa temps s’ha perdut i que no hi ha pitjor sord que el que no vol sentir.

Alejandro González Iñárritu, director mexicà, va debutar amb Amores perros, esplèndid film, cru i realista que posseeix un poderós ritme i una successió d’impactants esdeveniments que et deixen lligat a la butaca o sofà. Després d’aquest excepcional debut, Iñárritu va continuar amb un drama impactant, 21 gramos. força dur i massa realista per la fina sensibilitat occidental. Tanmateix, en aquesta ocasió Iñárritu controla molt més el "tempo" i equilibra millor el dramatisme amb un guió més complet i més ben estructurat on la manera de posar de manifest que les pors i estereotips de les superestructures socials existents (i de poder) coincideixen amb les decisions personals, sempre negatives, dels protagonistes. Iñárritu aconsegueix que empatitzem amb els personatges i ens fa patir el que pateixen els personatges.

Puc resumir tot el missatge en un sol mot: INCOMUNICACIÓ. El gran monstre de l’Era que vivim. Us la recomano

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!