El febrer de 2020 escrivia: “Els tribunals del “Sant Ofici” pretenien que els acusats abjuressin de les seves idees o creences en unes cerimònies solemnes anomenades actes de fe. Les suposades confessions dels reus -heretges- no eren altra cosa que el resultat de tortures que es practicaven mitjançant un instrumental dissenyat per tarats mentals amb el vistiplau dels inquisidors, personatges degenerats vestits amb hàbit religiós i suposats defensors de la fe. Al segle XXI, els actes de fe estan fora de lloc i pretendre fer abjurar també. És per això que hi ha fiscals que haurien de reflexionar sobre quina és la seva funció, perquè oposar-se al compliment de drets i beneficis contemplats per llei, no és fomentar la justícia, és tortura psicològica.”
Si hom analitza l’actualitat pot constatar que, en essència, la qualificada com a Santa Inquisició segueix viva i en plena activitat. Perquè, sinó, com s’han d’interpretar la reiterada vulneració dels drets de Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sánchez i Jordi Turull?
Tanmateix, no deixa de ser simptomàtic que els autors de les agressions feixistes que es van produir al Centre Cultural Blanquerna de Madrid l’any 2013, mentre es celebrava la Diada Nacional de Catalunya, encara no hagin complert les sentències condemnatòries; ans al contrari, campen en llibertat i sense complexos. Òbviament, com a conseqüència de tripijocs jurídics de tota mena que demostren la injustícia d’una justícia concebuda no precisament com a bona pràctica.
Davant d’aquesta situació reprovable i inadmissible, cal preguntar-se que se n’ha fet dels deixebles de Torquemada, inquisidor general de Castella i Aragó al llarg del segle XV, permanentment actius a Catalunya però desapareguts en altres indrets peninsulars.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!