amb un toc d´atenció
La situació atual comporta, canvis substancials on movilitat (espai) i horaris (temps) esdevenen complexos (imposats) per a poder mantenir un cert ordre (organitzatiu) en l´entramat social on hi estem immersos, fins hi tot l´equilibri semi establert societat/família, sembla trontollar.
Ens trobem cada cop més distants de la consecució d´una civilització on justícia i solidaritat n´eren fita assolible i determinant, entrem de plè en la fase on s´estableix la lluita ferotge de la força sobre el dret, és el retorn al sistema primitiu on el feble es presa del mes fort i així és, com aquest s´apodera no sols de l´ésser per a posar-lo al seu servei, també del seu espai i de les seves riqueses; en les nostres societats, s´apoderen de la terra (per l´agricultura) i dels mitjans de producció (a l´era industrial), munten una estructura (amb una legislació) que els permeti conservar els avantatges dominadors sobre els considerats inferiors, els dominats.
Al llarg de la història, s´ha fet diversos intents per corregir les mancances heretades on caritat s´avantposava a la justícia fins a la temtativa estroncada de suprimir la societat de classes i així és, com s´ha obert pas aquest liberalisme descontrolat on els partits polítics han arribat a l´extrem d´aigualir els seus principis només per ser-hi a qualsevol preu finalment, com sempre, l´afany de poder il-limitat.
Tot plegat, ens demostra que fer l´abstracció prepotent de les diferents forçes que els pertoca a cadascú fent-ne veritat innamovible i permanent d´un sistema que no és ni carn ni peix, es trenca l´imprescindible i corresponent equilibri polític.