10 de novembre de 2008
Sense categoria
0 comentaris

Reflexions sobre unes reflexions

D´En Pere Verdaguer

                   
      De fa molt temps, socialment, estem en plena transformació i ara és quan hi hem entrat de ple. A partir del que s´en diu el nucli familiar on la llarga escolarització separa cada cop més els infants de llurs pares on l´autoritat i respecte perden tota capacitat d´influència redueix també la família a dues generacions dificultant els lligams amb uns pares esdevinguts avis. Les relacions entre els cònjugues s´afebleix com ho demostra l´abundó dels divorcis amb relacions de pares i fills buidades de contingut. Aquesta evolució fa tan sols un segle era imprevisible, vol dir això, que atenent la varietat de la solidesa de l´estructura bàsica com és el nucli familiar,             l´estudi hauria d´anar molt més enllà per saber social i políticament on ens ha de dur.
      Ara entrem de ple  en el tema de les translacions on hi tenim un canvi substancial; en altres èpoques ja existiren grans moviments que ens han relacionat persones, cultures i territoris.
Els més recents són la colonització per part dels països ocidentals del que s´en deia països salvatges on s´els incorporava els termes civilització, mai en benefici mutu, només ho era per a la part colonitzadora fins a exterminar i substituïr el poblament autòcton pel nouvingut, i ara precisament, aquest fluxe s´ha invertit amb desplaçaments migratoris d´aquestes colònies cap als països rics.
      Les comunicacions: cinema, ràdio, televisió, Internet, etc, hi tenen també una influència capdal on preval com sempre el qui disposa de més mitjans amb la confiscació habitual de la paraula dels més potents, és com s´acostuma a dir ….          ” societats en contacte, societats en conflicte ” que traslladant-ho a la llengua, es repeteix el terme …” llengues en contacte, llengues en conflicte ” o sigui, que l´una tendeix a menjar-se l´altre, a 
assimilar-la, a substituïr-la, a esborrar-la com ho intentà el nazisme eliminant fins hi tot, els individus pertanyents a la societat que es volia fer desaparèixer, s´en deia depuració ètnica,  encara avui, ho hem pogut observar en casos com l´antiga  Iugoslàvia i a l´Àfrica amb genocidis de milions de morts. I ha altres fòrmules indolores però perilloses com la despersonalit-
zació que amb el mot multilingüista/multicultural, aigualeix la personalitat dels qui reben aquest fluxe migratoti.
      Tot plegat, és només, uns apunts per a posar fil a l´agulla en una sèrie de temes sobre els quals ens n´haurem d´involucrar plenament un dia o altre abans no fem tart.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!