Deute i record
Queda clar que no he estat a l´alçada fent-ne ressò i recordatori al moment del traspàs del nostre patriota que es va mantenir ferm en les seves conviccions fins l´últim dia i amb les consequències que s´en deriven.
Amb tot, dixeu-me reflexar amb paraules seves de l´entrevista que els últims dies li féren a la revista Presència de com es pot viure el concepte de “normalitat”,
deia…”La normalitat és una trampa. Jo no sóc espanyol ni en seré mai. I tots aquests que són normals, i que diuen que no n´hi ha per tant, i que no hem d´exagerar, que em contestin si se senten espanyols…I si per quedar bé diuen que sí, que es mirin la seva pròpia consciència. Perquè no costa rès dir que jo no sóc espanyol, perquè no en som, d´espanyols. Si estem reconeguts com a nació, perquè no ens hem de defensar com a nació? Per covardia, senzillament. hem de tenir els mateixos drets que la nació espanyola, i que la nació portuguesa…”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!