Pàtria, patriotisme, independència; Serà per timiditat?
Moltes, moltíssimes vegades, dóna la sensació que després de cada crida i de cada reivindicació, no es va més enllà, ens quedem en el fet diari i la rutina de sempre sense incorporar-hi el fet que ens ha mogut el dia abans i el deixem en un altre contexte i la feina, ja la faran els demés sense adonar-nos que aquesta és feina de tots.
La nostra militància -activa sempre- hauria d´estar inclosa en tots els afers professionals, personals i familiars, en l´idioma i l´escola, en el lleure i a l´administració; Al nostre país, ens cal aquesta militància activa i no relaxar-nos considerant els avenços fets i consumats, perquè sempre ens queda quelcom a fer i enfront, tenim l´altre plat de la balança on hi tenim a més dels qui intenten desequil-librar-la en contra nostre, hi hem d´afegir els indecisos,els tansemanfotistes i els còmodes que consideren que no cal fer rès, que tot plegat són futeses.
En resum, que tinguem l´actitud convençuda i amarada del Patriotisme que ens cal per a encomanar-la al nostre entorn i als qui calgui perquè ens n´hem de sortir del laberint on hi estem ficats; Si no ho fem ara i amb el plè convenciment de què és possible…mai més!
Llavors, els qui ens succeeixin, ja ens jutjaran pel que els haurem deixa´t.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amb el postís dels arbres transvalssats i transplantats.