Hi, visited your site before, sohbet odaları but I can not say I’ve come across while surfing the internet , and now we get to see the information, mynet I needed. sohbet First of all thank you for it, mirc Other than that I am adding your web site mynet sohbet and post your favorites uses then be my chance to follow in an orderly manner.
Poc-moderna
Bloc d'Elisenda Soriguera
Avui comencem una nova nissaga (o línia de treball o fil conductor o patillada o pluja d’idees) de posts al bloc. Volem recopilar aquells #DiscosQueEtPosenDeBonHumor. Treballs que si tens un mal dia has de retrobar per posar-te les piles i encendre’t el botó del bon humor cerebral. Comencem amb un discàs, una nova remesa de versions d’Antònia Font… (i unes quantes propostes més).
Versions halògenes. El pop d’Antònia Font (Blau/Discmedi, 2011) és la segona part d’aquell discàs. Què hi ha de més bo? Doncs el que ja sabíem –versions precioses–, i noves joies com el “Wa Yeah!” obra de La Iaia o unes fantàstiques “Holidays” dels Ix! (que podreu sentir si apreteu el ‘play’ del reproductor d’aquí sota). Cançons que serveixen per veure les noves dimensions que pot agafar un mateix tema.
Anímic, Erm, Glissando*, La iaia, Inspira, Ix!, Pulpopop, Quart Primera, Raydibaum i Very Pomelo se sumen a les versions de Mishima, Tomeu Penya, Oliva Trencada, La Bien Querida, Joan Colomo, Marcel Cranc, The New Raemon, Gertrudis i Litoral que ja havíem sentit. Joies.
Fa unes setmanes via Twitter vam preguntar al bloc quins són aquests #DiscosQueEtPosenDeBonHumor, i la gent va dir la seva… L’Ignasi Caldú parlava del disc de debut dels nord-americans Weezer, la Gisela Closa citava Ordre i Aventura (Sones, 2010) de Mishima, El món en un cafè (Satélite K, 2010) dels Quart Primera, Lamparetes (Robot Innocent, 2011) d’Antònia Font i qualsevol de la discografia de Sanjosex. En Josep Martí es decantava pel debut dels Estúpida Erikah –Decorant interiors, decorant exteriors (Temps Record, 2010)– i Sigh No More (2009) el disc (també de debut) del quartet Mumford & Sons. L’Anna Alonso va afegir a la crida La Iaia –Les ratlles del banyador (Música Global, 2011)– i Jack Johnson –In between dreams (Brushfire Records, 2005)–, mentres que en Sem Pons va unir-se a la crida amb dues propostes musicals: Silly Symphonies (Warner, 2011) de Mendetz i La Polinesia Meridional (Elefant Records, 2011) de La Casa Azul. Com veieu, la crida popular va tenir èxit… el músic Borja Penalba escolta –per posar-se de bon humor– Como la cabeza al sombrero (PDI, 1988) d’El Último de la Fila i la banda sonora de The Commitments (els dos volums, 1 i 2) i The first of a million kisses (BMG Records, 1988) de Fairground Attraction, i el periodista Oriol Colominas parla precisament d’Alegria (Discmedi) d’Antònia Font, i d‘Al marge d’un camí de Sanjosex.
Si no esteu de bon humor, és que no poseu la banda sonora adequada…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!