Poc-moderna

Bloc d'Elisenda Soriguera

13 de maig de 2008
4 comentaris

Una bufanda, una noia i tres Pirat’s

Tinc una amiga que porta una bufanda blau clar de la marca Burberry. No passa res, tothom té defectes, i jo per això no la censuro. Sóc de tendències poc classistes. El que més m’agrada d’ella no és la seva bufanda, sinó que a vegades es deixa influenciar pels CD’s que li enxufo al cotxe. El darrer èxit que l’ha enamorat, era el Vol.ll dels Pirat’s Sound Sistema

[va, cliqueu i seguiu llegint, no sigueu rancis]

Sí, la imatge és molt digne. Digne de no sé ben bé què, però és molt graciós veure algú cantant les lletres més reivindicatives del trio de Sants amb una bufanda d’alt standing al coll. Perquè una cosa no és incompatible amb l’altra: pots anar tenyida de ros i no ser tonta, i pots dur una bufanda pija i cantar Pirat’s, i fer-ho estant d’acord amb el que diuen i el que dius.
L’únic que li he demanat, és que cara als concerts, miri de passar desapercebuda: vaja, que es tregui la bufanda, que ja fa mesos que s’ha acabat l’hivern. De ben segur que ningú se n’adonarà que té tocs pijos, perquè se sap millor que ningú les cançons de Pirat’s… que per cert, i aprofitant que això algun dia mira de ser un bloc musical, aprofito l’avinentesa per dir que estan molt bé. En Palà ja va batejar –seguint amb la mania d’etiquetar– el que fan com a reggaetón català, i és una gran definició. Si voleu veure’ls, demà a mitjanit seran a la Sala Apolo de Barcelona, una ocasió per gaudir de l’adrenalina del directe, sense bufandes.

  1. De fet la bufanda mateixa, aquella prenda exclusiva per l’hivern, ja està obsoleta. Ara no ens posem bufandes a l’hivern, ni a la tardor, ni a l’estiu. Ara portem foulards, mocadors, tapacolls o, fins i tot, palestines.
    I amb les de Burberry… què hi farem, són un clàssic, un anacronisme de la nostra adolescència.

  2. Sí, es pot portar bufanda i seure al terra d’un aeroport a menjar en rotllana pà amb philadelphia i franKfurt amb els dits amb la naturalitat de qui disfruta descobrint noves lletres i noves melodies de la mà de la periodista més selecte del país…
    Petonets “poc moders”…

    Mire

    P.D. En honor a les reivindicacions, aprofito per reivindiacar que algú encara m’ha de passar les fotos de Sardegna… està molt bé anar a la platja quan neva 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!