Poc-moderna

Bloc d'Elisenda Soriguera

15 de maig de 2009
2 comentaris

(massa) Incògnites

Quantes entrevistes es poden fer en un dia sense perdre (definitivament) la xaveta? Per què hi ha tan poca gent a tans bons concerts i tanta gent a tants concerts dolents menys bons? Quants dies podria (sobre)viure –un addicte– sense menjar formatge? Per què és tan divertit entrevistar a gent divertida (visca les redundàncies!)? Quanta pressió pot assumir un sol cervell (sense explotar i empastifar les parets)? Com es pot saber de tot sense tenir ni idea de res? Per què els tancaments es repeteixen i repeteixen i repeteixen sempre en el pitjor moment? Com has d’anar vestida (sense perdre els principis poc-moderns) per entrevistar a una dissenyadora de moda (tan i tan moderna)? Quan un bloc de capa caiguda i deixa de valdre la pena? Per què hi ha concerts que sembla que mai s’acabin? Què és millor, simular indiferència o confessar respecte davant de l’admiració? Quanta estona pot aguantar un còccix lesionat en una cadira –d’un concert, d’un piano o d’una oficina–? Les preguntes més putes sempre s’han de deixar pel final de l’entrevista? Quants ibuprofens es poden pendre sense patir una sobredosis? Per què la gent no se n’adona és més fàcil fer les coses ben fetes que mal fetes? Algú llegeix aquestes preguntes? (o el més important, algú en té respostes?) Tanta improvisació està destinada a una gran cagada? Per què és tan agradable riure entrevistant a grups que fan riure (redundància 4ever!)? La tendència d’alguns/es a fotre canya a l’entrevistat, és per camuflar-se, per treure suc o per xuleria? L’egocentrisme pot ser etern (i desvincular-se d’una pretesa im-maduresa)? Per molt que intentis fer la feina ben feta, sempre hi haurà algú disposat a espatllar-te-la? Es pot ser eternament simpàtic, divertit i agradable? Quin és el símptome definitiu de què s’estan acabant les bateries de la màquina humana? Algun dia s’arriben a aprendre les regles ortogràfiques del tan/tant i del perquè, què, per què, que, cafè?

Què, qui, com, quan, on, per què? A vegades, no entenem res…

 

[Nou videoclip d’Estanislau Verdet, per si algú en tenia algun dubte]

  1. A partir de quants cafès la relació amb una persona esdevé sentimental?

    Gràcies per la magnífica tarda d’ahir!! Ens ho vam passar molt bé.
    Salut

    Els Amics (som molt poc moderns)

  2. Quantes vegades mirem el rellotge al llarg del dia tot i que sabem que no ha passat ni 5 minuts? I quants cops mirem al mòbil pensant que potser així apareixerà aquell missatge que tant esperem?

    Bon cap de setmana Retaco!!! i descansa!!!

    La Rota

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!