Poc-moderna
Bloc d'Elisenda Soriguera
Un amic s’enfot sovint de mi, perquè un malhaurat dia en una malhaurada hora, se’m va acudir d’afegir les paraules ‘en català’ al final de no-sé-quin-element. Aleshores me’n vaig adonar, que hi ha moltes coses que es poden fer ‘en català’, o que no sé per quina malaltissa raó, acabo afegint aquesta cua de frase massa sovint.
És igual, ahir una amiga em va fer un descobriment, que s’ha convertit en la darrera adquisició a la meva llista de coses ‘en català’ –que segurament anirem descobrint–: es pot lligar en català…
La iniciativa es diu www.GentComTu.com, un nom que a primer cop d’ull pot semblar la web d’una campanya de la Generalitat de Catalunya per potenciar qualsevol-cosa-entre-els-joves. Però no és així.
De fet, només entrar-hi, l’aparença és la d’una pàgina de contactes d’aquelles que surten com un element extern quan obrim el correu electrònic. Aquest matí eren 5.426 usuaris, en el ‘millor portal per conèixer gent com tu: sana, sincera, que parla català i que desitja fer nous amics o trobar parella, nois i noies de tot arreu’. Els trobareu etiquetadets per regions i aficions, i podeu clickar-li l’ullet a algun perfil que us cridi l’atenció…
[I perquè es diu Endebloc si no parla de música?] Segur que trobareu músics connectats a la xarxa i podeu fer de groupies. Sinó, sempre podeu dir que només volieu fer amics per anar de concerts…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolguda i mai prou ben ponderada EXalumna (EX d’Enric Xicoy),
benvinguda al bloc de blocaires (o bloguistes, per no ofendre als puristes). T’escric aquí perquè ja em fa ràbia que a la primera entrada tinguis 15 comentaris, més dels que he tingut mai jo en cap de les meves entrades (perquè serà), i no vull sumar-n’hi més. Gràcies per enllaçar-me (estic convneçut que així algú o altra sabrà que existeixo, tot i que no sempre penso (allò que escric)). Tu ja m’entens.
Doncs res, que ara t’enllaço jo, d’acord? I espero que aquelles recomanacions que sovint em fas via mail, les pugui llegir també al teu endebloc. Però ara no t’obilidis d’escriure’m de tant en tant, eh, pendó!
Au doncs, a treballar! Ah, i espero que quan manis molt (més) et recordis d0aquell qui et va donar la primera empententa (petitoneta) i m’ofereixis una feineta (menudeta).
APASSIAU