Poc-moderna
Bloc d'Elisenda Soriguera
Les olors són importants (els que sapiguen llegir, que llegeixin –i no mirin– El perfum de Patrick Süskind, que m’han dit que és molt bo).
Tenim clar que defineixen tant els ‘puestus’ com les persones. La Sala KGB ahir feia una olor especial, i si l’aroma dels ‘patriotes de la rumba’ es pogués condensar en un pot, aquest seria com el de la imatge, l’Eau de rumber anomenada Ai, Ai, Ai. Una prova pilot de merchandising dels ‘oh, grans mestres de la Propaganda!’
Gosaria dir que és un perfum amb l’aroma més ‘social’ i fàcil de definir del planeta: és la típica olor d’aftershave –després-de-l’afeitat–. D’un aftershave molt xungo, d’aquells de color blau que et recorden el líquid per rentar els vidres dels cotxes que només trobes a les millors benzineres. Condensat i horrorós. Fins i tot pudent. Però tranquils, que la música que vam sentir a la sessió de Rumba Club, no tenia res a veure amb aquest eau de toilette.
A cop de ventilador els Ai, Ai, Ai van fer esbufegar al personal –quina marxa, mare meva–, per després cedir el torn a les faldilles i els esquellots (un dia parlarem de la gran diversitat d’esquellots existents al panorama musical català i on trobar les millors vaques per efectuar el robatori, no patiu) dels Dijous Paella. Per allà es va passejar la jet set -que en català seria el bo i millor– de la rumba catalana: en Sicus de Sabor de Gràcia, uns nanos dels Naraina i alguna Xazzar també era a la sala.
Podria fer una crònica dels dos concerts, però l’olor de la colònia enclastada al nas no em permet una lliure circulació ni d’idees ni de sang. Només puc dir que sí, que són dues grans bandes de patriotes de la rumba. I punt.
[Gràcies mestre Mercadé per la instantània]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’he quedat corpresa i esmaperduda quan aquest matí al meu particular passeig pels blocs he trobat aquesta imatge, de fet penso que potser les ganes de treure substàncies del meu cos no ve d’una mala digestió sinó d’una mala olor!!!!
Neni, que em porteu pel mal camí, i com la menda lerenda s’apunta a tot tipus de coses doncs vinga que hi falta gent. Per quan la propera? Bé, sense comptar el súper cap de setmana amb els guies particulars.
Petonets!!!!!
Friso pel reportatge sobre els esquellots i on es poden anar a robar. Una nit molt i molt bonica.