Poc-moderna
Bloc d'Elisenda Soriguera
Ahir vam ser a les noves instal·lacions del C.A.T. per moure el cul a base de temes subvencionats –a cop de talonari–, enyorant aquells temps on gaudies de la música amb una copa de vi en got de vidre entre les mans, i rendint un humil homenatge (de 10 segons) a tots aquells pronoms febles que s’han anat perdent al llarg de la nostra història.
Eli, explica’t, que no entenem res…
La resposta és ben simple. Eren Els Badabadocs i el Conjunt del Belda ai, no, El Belda i el Conjunt Badabadoc. Tocaven en el marc del Tradicionàrius i aprofitant l’avinentesa celebraven l’aniversari del programa Rodasons. Amb l’excusa es van aplegar un conjunt de bones persones que sota la batuta –o acordió– del mestre Carles Belda, no van deixar de moure l’esquelet.
Té mèrit el que fan aquests personatges (cadascun amb un toc més de freakisme-torrisme-pujolsisme que l’anterior). No s’han d’inventar temes, i saben que –en el 90% dels casos– allò que tocaran, ha estat-és-serà un hit que tots cantarem i ballarem. Són uns antisistema dins del sistema, d’aquells que canvien els discos per espècies. I el més important i característic: tenen aquell to cínic perfecte, en la mesura ideal. Aixó els permet, entre cançó i cançó, fer ‘broma’ sobre l’etern tema -la música en català està subvencionada, de fet, a mi, per cantar a la dutxa també em paguen si ho faig en català-. Aquesta gent són els que aconsegueixen fer callar el públic per homenatjar els pronoms febles que no han traspassat del segle XX al XXI, vaja, que s’han perdut en combat. Sí, i també són capaços de posar-se seriosos per recordar en Franki.
Vaja, que El Belda i el Conjunt Badabadoc, molen, perquè no són elitistes, perquè fan la millor gresca catalana i perquè tenen un discurs captivador.
Si podeu, aneu a veure’ls.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Veig que el terme elitista t’ha tocat la fibra, doncs portes des del dia de Sant Jordi reivindicant la música sense elitismes.
Com bé dius va haver-hi homenatges de tot tipus tot i que un dels més encertats va ser el del mític got de vidre ple de vi, un CAT tan pulit i emparquetat, l’han transformat en un espai massa “elitista”???
Hosti tu, et vas passar tota una nit, dient-me que era elitista, i ara dius que no. Bé, ja ho sabia que ho feies per crear més confusió de la que jo et poso a tu amb l’anarco-carlisme.
La veritat és que m’ha agradat força el teu post, fins i tot podria dir que m’ha corprès alguna de les descripcions que ens fas. Celebro que t’agradés el concert.
Espero i desitjo veure’ns un altre dia, i que sigui de dia, puix amb la llum del sol no només farem una altra cara sinó que les filosofades torristes s’entendran amb més facilitat.