Poc-moderna
Bloc d'Elisenda Soriguera
Sí, ho confeso. Hi ha un dia a l’any en que les corones m’atrauen més que res. Somnio amb reis. M’agraden. Concretament tres d’ells. Sóc fanàtica dels mestres i mags d’orient. Tot i que a casa desde fa anys que passin de llarg –som més de fotre cops a la fusta, que hi farem–. Tot i que ja no sigui com quan erets un nap buf que es pixava al llit. Tot i que no hagis estat bona (però vagis recordant al món sense humilitat i amb molta sornegueria que, per sort, sí que estàs bona). Tot i que no siguis monàrquica. Tot i que els reis, per regla general, et provoquin una ràbia interna d’aquelles de clavar mossegada. Tot i que ja no passis la tarda del dia 5 preparant un fanalet de benvinguda (que després es cremarà amb menys de trenta segons) ni vagis a veure’ls entrar al poble o a la ciutat. Ni que no passis el dia emocionada i excitada esperant-los. Ni que ara emboliquis els regals dels altres enlloc de desembolicar els teus.
A més, hi ha uns quants referents encantadors; la gent atabalada comprant regals de mal gust a darrera hora, colar-se entre la gent que fa cua a les xurreries de la gran via per comprar una paperina del menjar més llardós i bo, les cançons d’aquells recopilatoris nadalencs reclamant carbó (cal imaginar els músics amb cara de marrecs entremaliats, així guanyen punts) o vídeos que sempre t’han fet una especial gràcia. Perquè hi ha pares que són com reis…
I no us oblideu, d’escriure la carta…
Cal vigilar que demanar per Reis com també cal vigilar al fer els propòsits d’any nou. Si el repte és més aviat fàcil, no té mèrit (no s’hi val allò d’aconseguir cumplir els propòsits l’u de gener), i si és massa difícil, provoca una greu frustració. Per tan vigileu amb les vostres cartes; que el que demaneu, encara estigui en stock.
A dormir ben aviat i a tapar-se. I si els sentiu passejar-se per casa, amagueu-vos sota els llençols. Que la nit màgica, arriba avui.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!