Poc-moderna

Avui l’espai poc-modern celebra el seu primer any d’existència. Sí, el dimecres 2 d’abril del 2008 engegàvem per la patilla un nou bloc, principalment cabrejat –i batejat– d’acord amb l'(in)existencialisme líquid post-modern i partint de les realitats més (provocadorament) provincianes i volgudament poc-modernes de l’àmbit musical (“Apa-li! Ja s’ha quedat tranquil·la la noia…”). Així és com durant els darrers 366 dies (i nits, quines nits!) i molt a poc a poc (fent honor al nom, vaja), la poc-modernor ha anat agafant forma i color. Poca forma i menys color. De fet, no sabem ben bé quina forma ni tampoc sabem ben bé quin to. Tutti colori, que diríem. Però qui dia passa any empeny, i des d’aquí hem anat empenyent causes que ens han semblat més justes o entranyables (o més freaks o enginyoses, perquè enganyar-nos).

Un bloc que començava amb els 15 anys d’Enderrock i on hem pogut anar
veient el dia a dia d’una revista que (sobre)viu carregada de sorpreses. Aquest ha estat un any on heu pogut llegir batalletes, on heu vist els nostres intents (poc assolits) per mirar-nos de posar a la moda (això també inclou les aventures al gimnàs) i hem fet, bàsicament, el gamberro. En aquest any, la crisi ha passat de ser un nom a l’aire per convertir-se en una realitat coneguda (aquell ull que t’espia), hem trepitjat un bon grapat de concerts, hem re-escoltat cançons de sempre, ens hem atrevit a fer alguna declaració d’intencions, hem compartit paranoies personals i escampat la bonanova de grans discos i millors artistes. També hem fet coneixences cibernètiques i ens hem presentat públicament –amb les galtes enrojolades– com ‘la poc-moderna’. Ens hem il·lusionat amb lectors coneguts i ens hem sorprès sabent que també hi ha desconeguts que de tan en tan es passegen per aquí. Curiositats, vaja.

Hem posat el nas una mica per aquí i una mica per allà, sense acabar d’entendre què és el que converteix un post en una cosa tan llegida, mirant de provocar comentaris que a vegades costa que el de l’altra banda –sí, tu, cordills!– deixi anar, intentant ser poc pesats i sempre, absolutament sempre, molt poc-moderns.

Gràcies doncs, a tots els que heu contribuït a sumar les més de 35.000 visites que la darrera setmana va assolir aquest bloc. Si voleu més xifres, podeu seguir llegint. I si voleu saber alguna novetat, també podeu optar per seguir llegint… Perquè avui, agafem la casa i la llencem per per la finestra! VISCA LES EXCLUSIVES!

La setmana passada vam superar les 35.000 visites al bloc. Entre els posts més visitats, el sexe segueix en la primera posició (això demostra que som més… humans? animals? extraterrestres?). El rànquing va així:

* Sexe + Enderrock + Gratis + ERC + Chiquilicuatre + Transvassament (aquí)
* Del Vichy al Vichy(-soisse) (aquí)
* At Versaris i fer neteja (aquí)
* Es toquen pensant en… (aquí)
* En memòria dels pronoms febles (aquí)
* Somriu: Sidonie i Love Of Lesbian (aquí)
* Lligar ‘en català’ (aquí)
* (busca)Raons per a la independència (aquí)
* Que bé que s’està quan s’està bé (aquí)
* Armes de seducció massiva (aquí)

Sí, definitivament som tots uns buscaraons que només pensem en
lligar, el sexe, fer neteja i les armes de seducció massiva, perquè
sabem que s’està molt bé quan s’està bé, i ens agrada tocar-nos mentres
preparem el vichyssoise. Coses de la vida, suposo… (a algú li interessa la música, o no?, ens preguntem)

I ara que engeguem un nou any, també anunciem una nova secció. La directora de redacció d’Enderrock, Helena Morén Alegret (membre del consell de redacció d’aquest bloc, al costat de la senyora Singla), començarà una nova aventura poètico-musical en el món poc-modern. Cada setmana (a partir de la vinent, no tingueu pressa) ens presentarà un tema vinculat a un poema en la seva pròpia categoria: hel·lènica.
I ja posats a celebrar l’aniversari, us presentem uns quants regals que ja anirem desenvolupant en properes sessions poc-modernes. Sí. Aprofitem per dir que després de Bogarde, ara arriba el torn de Samitier (quèeee?). També destapem el clip Paellero acabat de sortir del forn (però què fa aquesta?) i acabem dient que ens encanta veure músics caçats saltant pel senyor fotògraf (com? quan? on?).

I que, malgrat la pluja, tingueu un molt bon (i poc-modern) dia…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!