Poc-moderna

Fa uns dies us explicava que havia anat a la Polskie Radio amb 3.7 kg de discos a l’espatlla. Ara que som dissabte i toca fer neteja (efectivament, tots aquells discos segueixen dins de la bossa tal i com els vaig deixar el mateix dimarts), ha arribat el moment de compartir què hi havia dins de la bossa…

Esteu preparats?
Sabem el que va acabar sonant. Primer l’Orquestra de Bratislava (amb uns tals Antònia Font) i després els Obrint Pas. En tercera posició, The Pinker Tones per continuar amb Gossos i Macaco, i per acabar La Troba Kung-Fú. Doncs bé, ara mostrarem què es va quedar a dins del sac…
Doncs dins del sac hi havia el darrer EP d’El Belda i el Conjunt Badabadoc: volia posar la versió ‘Al Vent’ que han fet, imprescindible. També m’havia endut el disc de Mishima, però no el vaig arribar a treure perquè la presentadora del programa ja l’havia adquirit i fet sonar. Tocava el moment d’Els Pets, i vaig pillar dos discos: el Bon dia (Discmedi, 1997) que està d’aniversari i Com Anar al Cel i Tornar (Discmedi, 1997), perquè és el millor que han fet. Sí, amics, els darrers treballs de Sanjosex i Mazon també eren dues de les propostes per sonar a la Polskie, com hagués posat en Cesk Freixas, el referent pel que fa a la nova fornada de cantautors, i els Vitruvi com a grup què acaba de trere un nou disc del millor pop. També em vaig endur l’Autobiografia oficial (Zeppo Records, 2007) dels Rosa-Luxemburg, perquè a Polònia veiessin que aquí també sabem fer soroll. I pel que fa al reggaetón, els Pirat’s també es van quedar dins la bossa, al costat de la Dharma i el “Inanaihé!” i un disc de Sopa de Cabra, per si el públic polonès reclamava algun altre hit històric. Del nou folk m’havia endut Dins la taifa (Propa, 2007) de La Carrau, que va arrassar en els darrers Premis Enderrock.
I sí, els Love of Lesbian també sumaven quilets a la bossa, però es que Cuentos chinos para niños del Japón (Naïve, 2007), és indispensable pel poble polonès. I per acabar de crear vincles Catalunya-Polònia també em vaig endur el Llach com a comodí del públic: me’l vaig endur acompanyat per Feliu Ventura però també en format homenatge, a Si véns amb mi (Picap, 2007).

[D’acord, també duia el disc de Musiquetes per a la Bressola (Propaganda pel fet, 2008), però era més per amor que per una altra cosa…]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!