El meu poble, estava rodejat de vinya, es feia un vi de beure, d’aquells de cada dia, el "peleón" que diuen més avall de l’ebre (o més amunt).
Tinc ganes de recollir informació de l’activitat d’aquesta forma de mal viure que si feia en aquesta part del vallès. Ara mateix no tinc massa temps, però és una assignatura pendent. I a més no ens podem permetre que vagin desaparexent els avis que van ser el veritables protagonistes de la terra. Cada vegada que visito unes bodegues, penso amb les arrels, amb el trull que potser perdrem en breu, i no hauria d’esser així.