Hi tornem a ser
Els tics imperials dels espanyols no tenen mesura. Ara resulta que es tornen a fer el boca a boca amb el dictador Castro que, com el seu cognom indica, és gallec igual que ho era el seu mestre Franco, amb el qual també se’l feien (clandestinament, és a dir d’amagat dels cubans i dels espanyols) amb les llengotes enrogides de sang ben endins la de l’un en la boca de l’altre, tot per la dolçor de la canya de sucre que a ambdós convenia: a l’un vendre-la i a l’altre comprar-la.
Quan se suposava que Rodríguez Zapatero havia de redreçar les pèssimes relacions amb els EUA, les quals malversà ell tot solet amb la vergonyosa –cua entre cames– "retirada" de l’Iraq (en això cal reconèixer-li al ZT que és de ben nascut agrair els favors que et fan, ni que siguin de la mà dels infiltrats del Ben Laden), ara va i li passeja pel davant del nas una safata plena de "Cuba Libres" a l’acabat de nomenar nou ambaixador dels EUA. Increïble, com poden donar un suport tant descarat a una Dictadura? No havíem quedat que els espanyols –ni que sigui amb soldadets peruans i ecuatorians– només s’emmerdarien, internacionalment parlant, en missions humanitàries? Que es tracta potser de vendre armes a Cuba, com féu al seu moment un ministre de Defensa socialista venent armes a l’Iraq de Sadam en plena Guerra del Golf?
Amb tot no volia comentar aquesta repetida i massa vella "patinada" imperial. Recomenço: hi tornem a ser.
Resulta que el proper mes d’octubre se celebrarà la "Conferencia Hispanoamericana" a [tattaxint, tururut, tamtaramtam:] Salamanca! Sí, en aquell cony de poble que, no prou contents amb que els hi paguèssim la "Plaza Mayor" amb tot l’or que ens van rapinyar als catalans el 1714, a sobre, se’ns volen quedar els papers –i moltes altres coses, entre elles la dignitat– que els hi va deixar Serrano Súñer i, a més a més, els hi hem de pagar dels nostres diners i omplir dels nostres arxius el nou macromuseuarxiu que seria, gràcies al tristpartit, la torna del que no ens tornen ni ens tornaran.
Potser la història ens dóna una altra oportunitat l’octubre vinent, en el cas dels papers espoliats, de refer allò que mai no s’hauria d’haver torçat pels interessos partidistes d’alguns que han primat la "bona" imatge d’uns governants espanyols i d’una inexistent "Espanya Plural" pel damunt de la dignitat de tot un poble, en aquest cas del poble català.
Enric Borràs
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!