De manars i garrotades
De coses què passen tots els dies i que no sempre es veuen
7 de setembre de 2012
Sense categoria
1 comentari
Ens ho poseu difícil, companyes/s de CC.OO i UGT
Ha passat ja la reunió que per a “localitzar” laCimera Social es va fer a València, convocada per CC.OO.-PV i UGT-PV.
Doncs bé, cap sorpresa. En realitat la sorpresa hauria estat una actitud oberta i de real demanda de col.laboració per part d’aquests dos sindicats. L’acte -que no reunió- va ser, com era lamentablement previsible, un toc de corneta per a que la gent es ficara en renglera, darrere d’ells, per donar-li’ls un suport absolut, indiscutit i dòcil a un document què, com ja és costum, es va entregar just a la porta del local on se’ns convocava, sense cap possibilitat, per tant, de estudiar-lo mínimament, per les organitzacions convocades.
És cert que, a l’hora de fer-lo públic l’endemà, varen fer algun mínim, insignificant canvi de redacció, però res que no estiguera implícit en el text.
Veritat és que tampoc va haver-hi massa veus crítiques o un debat polític digne de tal nom. La majoria de la assistència es va limitar a dir com estava de mal la cosa i com era de dolent el govern, cosa que supose, tota la assistència ja ho savia. Per altra part, vista la llista de la assistència convocada pels promotors, poca cosa es podia esperar. Amb alguna mínima excepció, alguna sorprenent com la del Sindicat de Metges, tot varen ser flors i violes per a la iniciativa de CC.OO. i UGT.
Crec que cal persistir en la tasca de aprofitar la convocatòria per tractar de lligar una mínima base d’acords amb algunes de les organitzacions assistents, per tractar d’eixir del marasme social existent, però, lamentablement, els dos sindicats d’afiliació majoritària o no han aprés res de la situació actual, o les hipoteques de tot tipus que pesen sobre elles (econòmiques, polítiques, ideològiques) son massa pessants com per a fer-los canviar el pas ni en les circumstàncies actuals.
Realment ens ho posen difícil per a que algú/na que siga mínimament crítica amb la situació actual, des de paràmetres diferents dels de “tota la vida”, camine junt amb elles.
El pitjor de tot és que, darrere eixa actuació està el lamentable convenciment de que es pot tornar “als vells i bons temps” de fa una década o més. Que amb una gran mobilització el dia 15S es podrà negociar “tot”. Es veu que no llegeixen els diaris i no saben el que ha passat a Grècia.
Que santa Llúcia els conserve la vista i, els demés, a apretar com es puga perquè, com ja he dit un altre dia, contra CC.OO. i UGT no hi ha manera de fer res. Eixa és la realitat
Doncs bé, cap sorpresa. En realitat la sorpresa hauria estat una actitud oberta i de real demanda de col.laboració per part d’aquests dos sindicats. L’acte -que no reunió- va ser, com era lamentablement previsible, un toc de corneta per a que la gent es ficara en renglera, darrere d’ells, per donar-li’ls un suport absolut, indiscutit i dòcil a un document què, com ja és costum, es va entregar just a la porta del local on se’ns convocava, sense cap possibilitat, per tant, de estudiar-lo mínimament, per les organitzacions convocades.
És cert que, a l’hora de fer-lo públic l’endemà, varen fer algun mínim, insignificant canvi de redacció, però res que no estiguera implícit en el text.
Veritat és que tampoc va haver-hi massa veus crítiques o un debat polític digne de tal nom. La majoria de la assistència es va limitar a dir com estava de mal la cosa i com era de dolent el govern, cosa que supose, tota la assistència ja ho savia. Per altra part, vista la llista de la assistència convocada pels promotors, poca cosa es podia esperar. Amb alguna mínima excepció, alguna sorprenent com la del Sindicat de Metges, tot varen ser flors i violes per a la iniciativa de CC.OO. i UGT.
Crec que cal persistir en la tasca de aprofitar la convocatòria per tractar de lligar una mínima base d’acords amb algunes de les organitzacions assistents, per tractar d’eixir del marasme social existent, però, lamentablement, els dos sindicats d’afiliació majoritària o no han aprés res de la situació actual, o les hipoteques de tot tipus que pesen sobre elles (econòmiques, polítiques, ideològiques) son massa pessants com per a fer-los canviar el pas ni en les circumstàncies actuals.
Realment ens ho posen difícil per a que algú/na que siga mínimament crítica amb la situació actual, des de paràmetres diferents dels de “tota la vida”, camine junt amb elles.
El pitjor de tot és que, darrere eixa actuació està el lamentable convenciment de que es pot tornar “als vells i bons temps” de fa una década o més. Que amb una gran mobilització el dia 15S es podrà negociar “tot”. Es veu que no llegeixen els diaris i no saben el que ha passat a Grècia.
Que santa Llúcia els conserve la vista i, els demés, a apretar com es puga perquè, com ja he dit un altre dia, contra CC.OO. i UGT no hi ha manera de fer res. Eixa és la realitat
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Salut!