A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

25 de febrer de 2011
Sense categoria
1 comentari

Tres anys sense Josep Palau i Fabre

 Aquesta setmana fa tres anys que va morir Josep Palau i Fabre. He participat en un homenatge que el blocaire Sergi Borges, autor del bloc ‘Balances Oktoberfest’, ha organitzat per recorda el tercer aniversari de la mort del poeta

http://www.vilaweb.cat/noticia/3852466/20110223/palau-fabre-trenta-sis-mesos.html

Havíem  de comentar aquestes dues qüestions:

1. Segons la teva opinió, què ha de saber la gent sobre Josep Palau i Fabre?

2. Digue’ns quina és la peça artística (poema, article, frase, obra de teatre, conte) que prefereixes de Josep Palau i Fabre i explica’ns per què.

 Vet ací la meua participació.

Enric Balaguer Pascual. Professor de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant (UA). Autor del llibre Poesia, Alquímia, Follia: aproximació a l’obra poètica de Josep Palau i Fabre

1. Crec que és molt difícil resumir l’interés de la figura i de l’obra de JPF. Al meu parer, hi ha un poeta rupturista, original i molt modern, autor d’algunes peces emblemàtiques; un estudiós de Picasso —el grau d’interés i d’estima ratlla l’admiració incommensurable— que ha escrit un corpus d’obres explicatives bàsiques sobre l’autor del Gernika; un assagista sui generis amb la seua teoria de l’alquímia que ens ofereix una visió unitària de la cultura, que comprèn des de Ramon Llull a Picasso, entesa com un tot orgànic.

I un home entranyable, generós, seductor, esperançat amb la força redemptora de la cultura, que ha donat a Catalunya un patrimoni artístic i intel·lectual de primera magnitud.

També de Josep Palau i Fabre caldria destacar la seua afabilitat, la faceta de conversador, parsimoniós, home hospitalari, bon conversador.

2. Alguns poemes: “Jo em donaria a qui em volgués”, “La sabata”, “La rosa”, “Vaig com les aus”, “Cant espiritual”, “Comiat”. Es tracta de peces antològiques que donen compte de sensacions, pensaments i gestos de l’autor de manera molt reeixida.

—Textos d’assaig alquímic: “Ramon Llull alquimista”, “El mèdium”, “La paraula viva”.

—Les traduccions d’Arthur Rimbaud, “Una temporada a l’infern”, amb l’estudi preliminar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!