A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

30 de maig de 2013
Sense categoria
5 comentaris

Pepe Ribas, Bakunin i les nacions oprimides

Vaig sentir una gran decepció en llegir els darrers números de la revista Ajoblanco. Com a portaveu de l’anarquisme, els articles eren visceralment “antinacionalistes”, segons ells. Ço és “anticatalanistes” en la pràctica. A mi em van semblar també una altra cosa: feixistes. Per una estranya raó, per alguns, el nacionalisme és el que ens passa als catalans, valencians o bascos; o als kurds o als palestins. Però el que ocorre, senten i fan els espanyols-castellans no. Això no és nacionalisme. Ens han robat fins i tot les paraules. Ara torne a reviure la història arran de l’entrevista al director de la revista, Pepe Ribas, al diari Público. http://charlas.publico.es/pepe-ribas-2013-05-30  on es depenja dient que tots els nacionalismes són de dretes. Alça pilili! S’haurà mirat a l’espill? Haurà vist el CUP en un estat ebri? Només voldria deixar un apunt de Mikhaïl Bakunin sobre el tema. (Algú discutirà la seua autoritat dins de l’anarquisme?)
     La pàtria, la nacionalitat, igual que la individualitat, és una realitat natural i social, i alhora filològia i històrica. Es mereix el nostre respecte. Agredir-la és un acte de maldat. I quan es veu amenaçada i agredida, es converteix en un principi sagrat. Per això sóc un patriota de tot cor de les pàtries oprimides.

  1. És cert que moltes vegades el concepte d’anarquisme i de nacionalisme han estat contraposats, però dins del moviment llibertari també hi ha molta gent independentista. No tothom pensa igual. Hi ha moltes maneres de pensar. I en els moments actuals malgrat no tenir massa clar com acabarà sent una Catalunya Independent penso que no tenim una altra sortida. Seguir dins d’aquesta Espanya tant de dretes no ens porta enlloc.
  2. un altre pare de l’anarquisme provinent del món independentista.
    Quan la idea de llibertat transcendeix el teu poble i s’universalitza és quan és una causa per a tothom.
    Podríem posar infinitud de pensadors i líders indepedentistes que han tapat amb l’excusa de l’universalisme. Gandhi i el pacifisme i no-violència nos’entén sense l’alliberament de l’imperi britànic. Aquests “unversalistes” han fet el camí contrari veuen perillar la seua universalitat perquè ells defensen el “pattern” colonitzador.

    Ramonet, Cohen-Bendit, Gonzalo-Ballester, Eugenio Trias, etc..tenen tots darrere un imperi que els fa estar al costat esquerra com si el seu món fóra l’únic possible i no hi hagueren més “esquerres o dretes” a tota la terra. Tene afany de totalitat aqusta gent i d’ací el flaire més o menys feixisme que desprenen.
    Enric una salutació lectora fidel.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!