A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Matí de Rastre
Matí de Rastre (Polop) on he comprat mel (del terreny) i ceràmica d’un terrisser d’Orba. A la foto teniu les peces en venda. De vegades la ceràmica es pot convertir en indumentària, en història, en relat fantasiós… Amb una pàtina, en aquest cas, d’objecte antic. En un primer moment, aquestes obres tenen un posat compacte i rotund, que les aproxima a la pedra feta escultura, però, després, descobrim com la fragilitat és també present en forma de badalls, desmorrellaments, tons descolorits…
El gust per la matèria és l’ impuls que fa tan categòriques les obres? Una vegada més l’artesà és artista i, potser, l’artista complet és, primer que res, artesà. El bon artista entra en diàleg amb la textura i amb el color; les propietats del fang, les de la terra marquen els límits de cada frase. En aquestes peces tot és terrenal però sembla que vol deixar de ser-ho. (n’hi ha més)
La ceràmica que exposa aquest artista d’Orba, té un estil molt mediterrani, per un costat, amb ressonàncies grecollatines i, per un altre, és posseïda d’un tacte endolcit i irregular. Són superfícies d’una geografia imprevisible. Hi havia “apliques” per a posar llums, rajoles decoratives per a penjar a la paret, cendrers, escultures xicotetes… La impressió de cada peça de ceràmica és la de ser una matèria fluctuant, austera, impredictible. Encara que aquesta ceràmica és producte d’envelliment al forn, té l’aire dels objectes enfosquits amb el pas del temps. L’envelliment és ací com un fragment de fantasia històrica. Com els culs de morter que trobem en algun solc de bancal i que insinuen vides perdudes en anys remots.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!