A tall d'invocació

La badia d’Alacant amb color de tardor. Té uns blaus purs, com li agradaven al pintor Sorolla. (Les diverses games de blau crec que es poden apreciar en la foto.)Convindria disposar-ne d’un catàleg. Josep Pla n’ha escrit pàgines memorables, evocant la vista del mar des del seu Empordà. Les pupil·les de la gent del litoral estan associades a l’esclat de llum. I al plaer, que sembla que se’n desprén. Però aquesta llum és intensa durant la primavera i l’estiu. Una bona captació d’aquesta realitat l’ofereix Jean Genet en Diari d’un lladre: "la relació entre totes les coses -va escriure de la seua estada a Alacant- era la gaubança". Fàcilment transporta també als quadres d’Henry Matisse i als paisatges de l’Alger de Camus (pense en L’Estrany). La llum de tardor, en canvi, és més trista, més apagada i neta, això sí, netíssima. Amb un xut d’aquesta llum, un acaba fent poemes a l’estil de Paul Verlaine. O cançons com les de Leonard Cohen. Però açò són paraules majors.  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!