“Si ha nevat” èpica de la muntanya valenciana

El darrer premi “Enric Valor” de la Diputació d’Alacant ha estat per a la novel·la Si ha nevat (2016) de Paco Esteve, un jove escriptor nascut a Agres, el 1979, i que forma part de la nova generació d’escriptors valencians. Si ha nevat és una obra ben singular que si calgués comparar amb algun altra tipologia artística fa pensar en un mural, com els que els pintors mexicans Siqueiros, Orozco o Rivera varen pintar a les ciutats mexicanes. I si mirem el cinema, el primer que em ve al cap és Novecento de Bernardo Bertolucci.

Si ha nevat escenifica la vida dels habitats d’Agres i altres pobles del voltant de la serra Mariola dedicats a la recollida de la neu a l’hivern i a la seua comercialització posterior en ciutats com ara València. Els pous de neu que són ara una atracció per a senderistes, foren, en el seu moment, els punts d’ una activitat puixant que donà faena a molta gent i diners a uns pocs, com ara la família Puig que tenia quasi el monopoli de l’explotació. L’obra se centra en una època convulsa: la del regnat d’Isabel II i els anys posteriors. Un període marcat per l’enfrontament entre carlistes i lliberals, per les truculències dels cacics o per malalties com la pesta que assotà el territori amb virulència.

Si ha nevat

Al voltant de la neu i dels pous de neu, l’obra ens presenta uns personatges com Joan Coces, el protagonista, acompanyat d’un estol de figures que s’enfronten amb dificultats —o són castigats per una vida dura—però també gaudeixen de moments i de situacions meravellosos. La duresa existencial s’hi combina amb la màgia de la natura i amb els remeis de guariment natural. Joan Coces és un sanador amb unes capacitats extraordinàries: tant bon punt pot salvar la vida d’un pollastre ferit com la d’un xiquet o una dona malalts.

  Si ha nevat ens transporta a un món i a una època evocada amb força i eficàcia, amb una cabalosa profusió de detalls. Hi ha també un conjunt divers de personatges de classes socials diferents i d’adscripcions polítiques antagòniques. Per això recorda un mural inspirat en la segona meitat del segle XIX i situat en un lloc de la nostra geografia muntanyosa que,  a dir veritat, mai no havia gaudit d’un reflex literari. Qui associa l’alta muntanya a la realitat valenciana?

L’escriptura és un dels ingredients reeixits de Si ha nevat: des de la sintaxi, modulada amb frases melòdiques, a la riquesa lèxica que incorpora paraules d’una llengua oral que no ha tingut reflex literari, tot afegint-hi els símils, d’una expressivitat radiant. El relat, sovint, s’acompanya d’humor i desperta una sensació complaent en el lector

La novel·la de Paco Esteve ens porta a una èpica de muntanya (de la Mariola) que a més incorpora alguns topants imaginaris, perquè la frontera entre la realitat i els somnis es dilueix en alguns moments claus. Hi ha, així, la incorporació de trets d’un realisme màgic que assoleix culminar la ficció amb rotunditat. En propòsits i en resultats, no hi ha dubte que es tracta d’una gran novel·la.

Si ha nevat2

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *