Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

Declaracions de
sobirania en l’àmbit
internacional
,
Es habitual fer pronunciaments similars al
de Catalunya abans de ser independents
Anàlisi (Extret del Punt-Avui, 24 gener 2013)

La declaració de sobirania
votada ahir al Parlament
no és ni de bon tros una
anomalia si fem un cop
d’ull a altres processos.
Molts països d’una manera o altra
han declarat davant del món la seva
sobirania i per tant la seva existència
com a subjecte polític i jurídic
per sobre la legitimitat del seu
estat matriu. Es podria pensar que
la declaració de sobirania és, de fet,
una declaració d’independència. A
vegàdes aquesta declaració haestat,
a efectes pràctic_s, el mateix que la
declaració d’independència. En
aquest sentit només cal recordar el
document que van signar les tretze
colònies de l’Amèrica del Nord el
1776 per absoldre’s de la seva lleialtat
a la Corona britànica. Però en altres
contextos hi ha nacions que han
necessitat afirmar la seva sobirania
i la preeminència de la seva voluntat,
per sobre de cap altra, per tal de
plantejar-se el seu propi futur.
va ser considerada anticonstitucional
pel Tribunal Constitucional iugoslau,
va invalidar les lleis federals
sobre territori eslovè. En un altre
context, la separació pacífica de
l’antiga Txecoslovàquia també va
anar precedida per una declaració
votada al Parlament eslovac. Ara bé,
el text declarava la sobirania deia
futura república però a la vegada en
reivindicava la secessió de Txèquia.
Escòcia-i el Quebec .
Finalment, si fem un cop d’ull als casos
del Quebec i Escòcia, ambdós en
contextos liberal-democràtics, observem
que les declaracions de sobirania
no han estat necessàries per
exercir el dret a decidir.

{…}

En resum, les declaracions de sobirania
han estat una constant al
llarg de la història.

Precedents internacionals
Repúbliques bàltiques
Aquest va ser el cas, per exemple, de
les repúbliques bàltiques (Estònia,
Letònia i Lituània), on molt abans
d’independitzar-se els respectius
òrgans de govern (soviets suprems)
van aprovar textos similars acollint-se
a l’autodeterminació i a la legalitat
pròpia. Però mentre que d’una
banda la federació soviètica dissenyada
per Lenin en teoria reconeixia
el dret a l’autodeterminació, de
l’altra les repúbliques bàltiques havien
perdut la seva independència
el l940 arran del protocol secret del
pacte Ribbentrop-Molotov, que havia
permès l’ocupació russa del seu
territori. Així doncs, les declaracions
de sobirania volien acollir-se a
l’autodeterminació i a la vegada reparar una annexió injusta per l’estat
soviètic. Els moviments iniciats
per les repúbliques bàltiques van arrossegar
gairebé tota la resta de repúbliques
soviètiques a formular
declaracions de sobirania similars.

Iugoslàvia i Txecoslovàquia
Encara dins el marc de l’antiga Iugoslàvia,
i just després de les primeres
eleccions multipartidistes la primavera
del l990, el Parlament eslovè
va aprovar una declaració de sobirania
prèvia a la convocatòria
d’un referèndum sobre la secessió
del país que se celebraria només uns
mesos després.

…

Avui publicat ací per Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!