Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

Missatges del Director General de Catalunya Acció al Facebook:

(Fotografia: Josep Castany. Recull fet per Salvador Molins de Berga)

————

“ens estem apropant a l’inevitable conflicte, al moment de la veritat. Demanar és molt senzill; dir que tens drets és molt senzill. El problema gruixut arriba quan et diuen com a persona i com a poble que tu no tens dret a res del que demanes. Aquí és quan s’acaba el joc i la festa de demanar i arriba el moment de fer-te respectar. I en aquest moment el to, el llenguatge i l’actitud que reflecteixin una convicció ferma i una poderosa determinació són determinants per a l’èxit o el fracàs de la nostra independència, tant a nivell nacional com internacional.”

————–

Gràcies a com Espanya va tractar els catalans durant el procés estatutari, humiliant-los cada dia, el procés de la nostra independència es va fer irreversible. Afortunadament, Espanya segueix fent el mateix i cada dia els catalans som més a prop de comprar el bitllet de la Declaració d’Independència al Parlament de Catalunya, destí definitiu cap a la nostra independència i cap a un futur digne com a catalans.

————-

ARA ÉS L’HORA…….D’ENGEGAR ESPANYA A FER PUNYETES
El dia que els catalans siguem capaços de verbalitzat aixó serem independents, perquè haurem deixat de ser esclaus.

—————

Després de trenta anys de l’absurd pensament autonomista d’intentar encaixar la nació catalana a Espanya a base de canviar Espanya, quan l’objectiu d’Espanya ha estat i és assimilar els catalans i espanyolitzar-nos, tornem a ser al cap del carrer i amb el mateix problema no resolt damunt de la taula.

—————-

S’ha fet creure a la gent que a base “d’internacionalitzar el conflicte”, com es diu ara, obtindrem el reconeixement internacional. Però resulta que el reconeixement d’un nou Estat Català independent un cop el nostre Parlament proclami la independència no té res a veure amb això. El que s’ha estat treballant fins ara, i s’ha fet força bé, és la diplomàcia pública, l’objectiu de la qual és fer soroll a nivell internacional, fer visible el conflicte nacional entre Espanya i Catalunya i guanyar simpaties internacionals. Però això no es pot confondre amb el reconeixement internacional del nou Estat Català que es treballa per d’altres vies i usant uns altres paràmetres i mètodes. Fins que no declarem la independència al Parlament no existirem a nivell internacional i per tant que ningú no esperi que algú de pes en l’escena internacional es posicioni a favor de la nostra independència abans de proclamar-la.

————–

Si en Mas vol fer la consulta es fa i punt, digui el que digui el govern espanyol. El problema és que per a fer la consulta en Mas haurà de saltar-se la llei espanyola, i per a saltar-se la llei espanyola i seguir essent espanyols i depenent de les putades que ens faci el govern espanyol, és més intel·ligent trencar la legalitat espanyola, és a dir, preparar ben preparada una Declaració d’Independència i fer-la al Parlament de Catalunya.

Aleshores trenques la sobirania dels espanyols sobre els catalans, canvies les fronteres dels mapes i automàticament et converteixes en un problema internacional on tothom vulgui o no vulgui s’ha de posicionar, i si la Declaració l’has preparat bé sortirà qui ha de sortir a reconèixer el nou Estat Català independent. Mentre no declares la independència, de legalitat només n’hi ha una: l’espanyola, i no ets sobirà, a banda que a ulls del món segueixes essent un problema intern d’Espanya i per tant ningú de pes mundial es posicionarà a favor teu per a posar-se de cul amb Espanya. Mentre no declares la independència, mentre no ets estat, no existeixes en l’àmbit internacional.

———————–

Els catalans no em som conscients de com una ocupació, colonització i persecucions continuades en el temps arriben a condicionar el to, el llenguatge i les actituds en la gent. I no només als catalans, sinó a qualsevol persona del món que hagi viscut una història com la nostra. I això em preocupa perquè ens estem apropant a l’inevitable conflicte, al moment de la veritat. Demanar és molt senzill; dir que tens drets és molt senzill. El problema gruixut arriba quan et diuen com a persona i com a poble que tu no tens dret a res del que demanes. Aquí és quan s’acaba el joc i la festa de demanar i arriba el moment de fer-te respectar. I en aquest moment el to, el llenguatge i l’actitud que reflecteixin una convicció ferma i una poderosa determinació són determinants per a l’èxit o el fracàs de la nostra independència, tant a nivell nacional com internacional.

Josep Castany, Director General de Catalunya Acció

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!