Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

El 30 d?octubre de 2004 vaig enviar aquesta carta a la secció de cartes als lectors dels diaris de més tiratge de Catalunya, també la vaig enviar a tots els polítics més significatius, als sindicats i als partits polítics i a més de 600 persones de tots els Països Catalans. Avui la transcric aquí després que alguns periòdics i alguns polítics han tornat a parlar de Miravet. Aquesta carta té una segona part a mena de resposta que penjaré properament.

Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)

——————————–

?5 punts clau per a un consens a Miravet.?

Parlem clar catalans! Els que entenem i volem el nostre país, Catalunya, sense la necessitat de cap referent aliè, ho dic per definir-ho bé, sense embuts ni inseguretats.

Sí, els que estimem aquest país nostre, ho sabem, i no cal que intentem enganyar-nos, el nostre país està en perill greu.

El President actual de la Generalitat de Catalunya ens vol confondre, o és que ell està confós o no se n?adona, quan ens diu que no fem cas de «veus apocalíptiques».

No són veus apocalíptiques és una qüestió pràctica del dia a dia. Sols si plantem cara als factors que veritablement amenacen la nostra nació podrem tirar endavant sense renunciar al nostre dret de continuar com a poble viu, i ric, i amic en tots sentits, i fins i tot com a poble alliberador amb llibertat d?aquest món nostre tan esclau encara.

El Sr. Maragall ens diu que vol un consens total per l?estatut, o molt ampli. D?acord Sr. Maragall, però si aquest estatut no ens assegura o representa la possibilitat real, no fictícia, de tenir control total i efectiu sobre la nostra llengua, el dèficit fiscal, la representació simbòlica, i el control assenyat i real de la immigració (que ja ho som d?assenyats, més que ningú, ho hem demostrat sobradament al llarg de segles i segles). Sense que aquest estatut garanteixi això no servirà per a res aquest gran consens, per res que no sigui enfonsar-nos més.

Dic i repeteixo les paraules real, no fictici, i semblants, amb força i reiteradament fins a cansar als possibles lectors,  perquè ja sabem el peu que calcem i el peu que calcen els nostres «amics?» de França, d?Espanya i d?Europa.

El futur de la nostra nació, la catalana, no ens confonguem, està en perill veritable. I quan una cosa està en perill veritable cal posar-se mans a l?obra, no podem refiar-nos de que malgrat tantes hostilitats al llarg de la història hem pogut anar saltant esculls com si això s?hagués fet per obra d?encanteri.

Mireu el manifest de la web de l?associació Roca i Ferreras, http://www.rocaferreras.org/ind.htm?, a mà esquerra de la pantalla, llegiu al primer punt i a part: «Tant en l?època de la dinastia nacional com en les èpoques posteriors, els catalans de totes les classes socials van lluitar sempre que calgué, ja fos militarment, ja fos mitjançant la negociació i el pacte polític, per defensar llur sobirania o per recuperar-la un cop perduda.» …

Si amaguem el cap sota l?ala d?una pretesa entesa i consens però no abordem la realitat, encara això ens exigeixi l?ús de crues paraules i conceptes com espoli, integració, sobirania i seleccions esportives pròpies,  abocarem el país a un mena de suïcidi de la propia nació que molts voldrien.

1r  – L?espoliació fiscal. Clar i català. 2n – La nostra llengua, ferida per la falta de claredat en el judici de que la defensa d?una llengua ha de ser a totes en el nostre país, no pretenguem pas que el català l?hagin de defensar ni el puguin defensar per exemple els lleonesos des de Lleó. 3r –  La immigració. Cal un control de quantitat i també de qualitat en la voluntat d?integració al país. És molt bonic donar papers a un milió de persones però cal un control veritable i total des de casa nostra, que en molt és la casa més acollidora i  és la casa que haurà d?afrontar en un futur la integració a la cultura i a la feina del país dels múltiples fills d?aquests nou vinguts ara tan agosarats i treballadors. 4r. La definició nacional desacomplexada i valenta del nostre poble que s?extén al llarg i l?ample dels Països Catalans, les seleccions, l?himne i la bandera i altres trets simbòlics. 5è La veu i vot a Europa i al món. Doncs, com bé podem comprendre, tots aquests cinc punts claus són irrenunciables i innegociables a la baixa sota el pretext de cap consens que ens porti a la ruïna nacional del nostre poble.

Si amaguem aquestes realitats, com a poble serem morts molt aviat. Per tant siguem clars i valents i sincers, o l?estatut respon a aquests reptes o més val que vostès, els polítics en actiu, pleguin veles! Perquè anirem cap a la independència, no ho dubtin, amb vostès o sense vostès. Catalunya vol ser lliure! malda per ser lliure i ja ha arribat l?hora de dir prou!

Ho repeteixo, és massa important per callar-ho: Estem en un moment crític, senyors polítics catalans, no ens vulguin amagar la realitat i menys capgirar-la com ho intenten alguns. Sols si podem decidir, de veritat, podrem buscar solucions veritables i esperançadores. Qui no entengui aquesta necessitat del nostre país que demani als seus amos un trasllat i se?n vagi a Paris o a Madrid, que allà hi ha dos altres països  molt macos i també  molt estimables, gràcies!

Salvador Molins i Escudé

30 d?octubre de 2004 – Berga (Berguedà) PPCC

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!