?L’exèrcit que ens permeti ressorgir de les cendres ha de ser més subtil i envair el país amb la força de la raó i de la paraula.?
Sr. Jaume Aulet, l’Exèrcit de que vosté parla en aquesta magnífica carta a la Bústia del Diari Avui ja existeix fa prop de dos anys a Catalunya, és un exèrcit que està creixent i està preparant-se per la batalla, nosaltres en formem part junt amb moltes altres dones i homes, valents compatriotes nostres, catalanes i catalans que volen guanyar la independència de Catalunya i que per fer-ho utilitzen eines nobles que alliberen a les persones tal com vosté diu, les nostres armes són el pensament, la paraula, la il·lusió i la moral de victòria. La nostra determinació només és una: Independitzar Catalunya prop del 2014. Som un exèrcit, en això sí, no anem amb mitges tintes, o t’hi allistes o no vals per a la dura batalla!
Gràcies, Sr. Aulet. Ha arribat l’hora de destriar el gra de la palla. Tothom s’ha de plantejar si està a favor de Catalunya o si ajudant l’enemic està en contra de Catalunya!
I tal com també vostè rebla, caldrà ?fer-ho des dels Parlaments, però també des del carrer, des dels teatres i des dels cinemes.? Sí, des de dins els Parlaments, haurem de trencar política i nacionalment amb Espanya, i si ERC i CIU no estant per la feina haurem de crear organitzacions polítiques , partits o blocs que tinguin les idees clares i la determinació per fer-ho!
Joaquim Pugnau i Salvador Molins
(Consellers de Catalunya Acció)
————————————-
Benvolguts lectors, llegiu l’esmentada missiva:
"Macià i l’Exèrcit del Fènix"
És una bona experiència. Primer aneu a veure la pel·lícula El coronel Macià de Josep M. Forn i després entreu al Teatre Borràs de Barcelona a veure Èric o l’Exèrcit del Fènix, l’obra de Víctor Alexandre. No només descobrireu dues propostes artístiques de qualitat notable, sinó que us adonareu de curioses similituds. L’assalt de l’exèrcit espanyol el 1905 a la redacció del Cu-cut! no és tan diferent del de la Guàrdia Civil el 2004 a la casa d’Èric Bertran; la llei de jurisdiccions és tan profundament injusta com la llei antiterrorista; la supèrbia d’Antonio Maura al Parlament espanyol davant de les preguntes dels diputats de Solidaritat Catalana és perfectament comparable a la de Manuel Marín davant de la pregunta d’un diputat d’Esquerra Republicana. Fins i tot, si m’apureu, descobrireu que l’exèrcit de Prats de Molló era gairebé tan ingenu com el de Harry Potter. També us adonareu -una diferència curiosa- que l’avi de Pasqual Maragall va estar molt més a l’altura de les circumstàncies que no pas el nét. Tot plegat permet constatar que, pel que fa a la dignitat nacional catalana, en cent anys les coses han canviat molt poc. És clar que, per solucionar-ho, ara no podem pas plantejar-nos d’envair Catalunya des del Vallespir. L’exèrcit que ens permeti ressorgir de les cendres ha de ser més subtil i envair el país amb la força de la raó i de la paraula. I fer-ho des dels Parlaments, però també des del carrer, des dels teatres i des dels cinemes.
Jaume Aulet (Terrassa)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!