Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

Després de llegir aquest interessant escrit de Miquel Manubens, jo proposo fer-hi  el ?MUSEU PAU CLARIS? Jordi Salat.

——————————————————————-

Ah! i no ens el retornen, només ens el cedeixen, buidat de contingut, amb els militars a dintre, amb la bandera espanyola i les antenes a la teulada i sense diner: O sigui, el cedeixen perquè paguem nosaltres els costos de manteniment  ( I els dels PSC badant  com tontos…. Menys mal que Maragall ja se n’ha sortit. Però i els catalans del  PSC…. No s’adonen que fan el tonto?)

Ara  es parla molt sobre la devolució (per tercer cop) del castell de Montjuïc a la ciutat. El que tots els polítics obliden es el contingut del Castell. Ara nomès resten al castell uns quants canons vells i una col.lecció de miniatures i molta ferralla.

Quan jo era petit el castell era una visita obligada cada any a les escoles. Ens feien pujar a veure, entre altres coses, la sala de l’Edat Mitjana, on les dues peces mes valuoses eren l’elm de Jaume Ir i la espasa suposadament de El Cid.

Ara fa anys que la sala de l’Edat Mitjana resta tancada. En principi l?excusa eren unes reformes. Més tard es va tancar per guardar la estàtua d’en Franco.

Fa poc vaig anar a visitar el Museu i li vaig preguntar a la dona de la botiga de souvenirs on era l?espasa d’el Cid. Em va respondre que se l?havien hagut d?emportar a Madrid "porque el agua del mar la estava oxidando".

Anem a pams.
La espasa del Cid, "tizona", va restar a Barcelona a la mort del famós mercenari per la senzilla raó que les filles del Cid es van casar amb catalans. Més tard el Compte de Barcelona la va donar als Templers de Montsó per a que la custodiessin. Jaume Ir la va demanar per conquerir València.
Així tenim que la "tizona" del Cid i la tissó de Jaume Ir són la mateixa espasa.  A la mort de Jaume Ir, l?espasa va restar a Barcelona i aquí va estar fins que fa pocs anys, en previsió de que el Castell passés a propietat de la Ciutat, se la van endur amb totes les peces importants de l’Edat Mitjana al Museo Militar de Madrid.
És evident doncs que l?espasa portava aquí nou-cents anys i no s’havia rovellat. Potser és que els últims anys l’aire del mar rovella més que abans.

I davant de tant fariseisme polític amb la titularitat del Castell, jo em pregunto si no som una mica idiotes, perquè, en definitiva, sigui de qui sigui el castell no s’el podran emportar, en canvi tot el que hi havia de valor a dins ja fa anys que s’ho han emportat.

I ja posats a demanar, valdria la pena anar a fer inventari al Museu de l?Exèrcit, al Museu Naval, al Museu d?Amèrica i a les escoles militars per veure a més de la Tissó i de l’Elm de Jaume Ir, quantes coses més s’han emportat, que no són poques. Per les informacions que tenim, al Museu de l’Exèrcit tenen una arma de foc de Jaume Ir, cosa per si sola sorprenent.

De tot aquest nou inventari en sortiria segurament  prou contingut com per a bastir un nou Museu Militar de Montjuïc en comptes de la idiotesa eco ? passarel·la del Museu de la Pau.
Jo el nom que proposo és "Museu del 26 de Gener", data en la qual les tropes catalanes van derrotar per últim cop a l’exercit castellà. Acabdillades pel President de la Generalitat PAU CLARIS.

http://xpoferens.blogspot.com/