Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

La veu d’aquell "Poble" senzill en connotacions de tota mena, aquell poble que va plantar cara fins a la mort. Pels volts del 1714 quan ja tot estava perdut, el poble de Barcelona, cap i casal de Catalunya, en representació de tots els catalans va decidir no rendir-se de cap manera i aguantar el setge de les tropes castellanes. Els polítics i caps catalans aconsellaven rendir-se davant de la situació irreversible de la contesa, però el Poble menut va aguantar! no es va rendir! i així deixava en totes les generacions que vindrien una empremta inesborrable, de manera que avui, prop de 300 anys després encara no han pogut anorrear-nos. Però no podem creuar-nos de braços, hem de seguir la lluita pel nostre alliberament i cada cop ho hem de fer amb més rigor i fermesa.
Quan dic la ?veu d?aquell poble menut?, el nostre ?poble menut?, avui em refereixo al que voluntàriament n?ha esdevingut des de fa tres dècades veu i estendard ?Lluís Maria Xirinacs.

Només em cal expressar  un petit afegitó al Manifest d?En Xirinachs per la Diada de Sant Jordi d?enguany:

Recollint les seves paraules "Si el nostre estament polític no està a l’altura de les exigències del moment, és just que les organitzacions del poble s’uneixin per a exercir el dret i el deure de decidir, per a assumir la tasca del propi alliberament. Quan falla la política, la responsabilitat bàsica retorna automàticament al poble, on rau l’arrel i la font de tota sobirania nacional." cal que tinguem ben present que el poble -les organitzacions del poble- necessiten un lideratge, uns homes i un cap que exerceixin d’estat major i almirantat per portar a bon port la necessària Independència i per tant maduració del nostre Poble. És aquesta la vocació i propòsit únic i innegociable del Projecte "Catalunya Acció".

Us recomano doncs que:

Llegiu el manifest a l’enllaç següent o a la resta d’aquest article:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/47350

Escolteu també, si voleu:

1 – Acta fundacional de Catalunya Acció (Jo anomeno així aquest petit troç de la conferència al Ciemen de fa un parell d’anys d’en Santiago Espot) És el mateix que avui i sempre ha expressat en Xirinachs, però ja apunt de posar-ho a la pràctica:

Acta Fundacional de Catalunya Acció:

www.iservicesweb.com/grafmoli/af2.mp3

.
2 – Entrevista Terribas-TenaEntrevista Tena:    www.iservicesweb.com/grafmoli/lopeztena.mp3

.

Salvador Molins i Escudé
(President de Som 10 Milions, President del BIC i Conseller de Catalunya Acció)

Berga, Països Catalans

A la història dels pobles, les ocasions reals d’arribar a l’emancipació, a la sobirania plena, a la independència, més aviat són escasses i cosides de dificultats. En la història immediata dels Països Catalans n’hi ha hagut, sortosament, dues ocasions clares, en el vessant peninsular: la denominada primera Transició espanyola, als anys 1976-77, i la que es volia anomenar segona Transició, als anys 2005-06. En trenta anys, dues oportunitats d’or degudes, a la mort de Franco i a l’empenta basca respectivament. Mentre molts altres pobles aprofitaven, valents, llurs oportunitats històriques, la nostra nació les ha malbaratades les dues vegades per culpa dels dirigents de la nostra nació.

Una suposada nació no és en realitat encara nació si no és independent. Es tracta d’un dret i un deure irrenunciables de tot poble adult. Això esdevé cert quan una nació novella arriba a la seva majoria d’edat. Però no és aquest el nostre cas. Nació mil·lenària, la nostra, no s’ha d’emancipar dels seus pares ni de cap protectorat, ans, com esclava adulta que és, s’ha d’emancipar dels seus amos, França i Espanya, dues ridícules i anacròniques presons de nacions instal·lades al bell mig d’Europa.

I, si som una nació adulta dominada per dos Estats de Força ¿qui havia de liderar el nostre alliberament indiscutible? En les dues ocasions, els nostres polítics electes. Però, d’una banda les eleccions no han estat nacionalment democràtiques (no podem exercir el dret a l’autodeterminació) i d’altra els polítics electes no han donat la talla. Ens sobren polítics menors que només saben gestionar la nostra nació dominada i trossejada sota la fèrula constitucional inclement de França i Espanya (que s’autoproclamen "Estats de Dret" fins a la nàusea). D’aquesta mena de polítics en tenim a bastament. Llur nom?: col·laboracionistes. Ens calen polítics majors que condueixin la nostra nació des dels actuals Estats de Fet (de Conquista) a un nou i únic Estat de Dret català, amb les Autonomies internes, confederades en pla d’igualtat, que els diferents Països Catalans vulguin. "La llei ha estat feta per al poble, i no pas el poble per a la llei".

Des de 1976 tenim pendent, no la reforma concedida, ans la necessària ruptura, voluntat clara del poble despert i vigilant, expressada inequívocament en l’Assemblea de Catalunya i en altres instàncies de la nostra nació.

És reconegut per amics i enemics que el nostre poble ha entrat en un marasme atuïdor, en un segon desencís esborronador. Si el nostre estament polític no està a l’altura de les exigències del moment, és just que les organitzacions del poble s’uneixin per a exercir el dret i el deure de decidir, per a assumir la tasca del propi alliberament. Quan falla la política, la responsabilitat bàsica retorna automàticament al poble, on rau l’arrel i la font de tota sobirania nacional.

O s’haurà acabat la nostra nació per què tampoc hi ha poble que es posi dempeus, com ens demanen les quatre columnes de Josep Puig i Cadafalch?

Ens queden set anys per comptar-ne tres cents d’esclavitud continuada.

Poble meu, pacíficament, però ardidament, alça el front i fes el teu Acte definitiu de Sobirania senzilla, digna i fraternal amb tots els pobles de la terra!

Lluís Maria Xirinacs i Damians

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!