Carles Muñoz Espinalt, 1992
Capítol X.
"Se sent"
UNA ANÈCDOTA
CONVERTIDA EN «TEST»
Ni als obsessionats per l’alquímia els sortia
tan fum del cap quan cercaven la pedra filo-
sofal o volien transmutar un tros de ferro en
or. No paraven de donar-hi voltes. Era per
suar-hi i angoixar-se intentar fer una «nueva
constitución espanola». No li resultava planer,
a Cànovas del Castillo, redactar-la l’any 1876.
Mirava de sortir-se’n amb prudència i grà-
cia. Habilitat segur que en tenia, ja que ningú
no li negava el talent, però no havia tingut
més remei que restaurar la monarquia borbò-
nica. Què revivia? Quan cal recórrer a una
solució així, és com posar un pegat «sor virgí-
nia» a un cancerós. S’hi podia confiar? Tenia
massa intel·ligència Cànovas del Castillo per
a poder sentir-se optimista sobre l’experiment
que promocionava. És molt possible que tin-
gués la sensació de perpetuar la trampa
quan, en alguns dels seus discursos més
solemnes, afirmava: «Vengo a continuar la
historia de Espana.» Amb tot, volia intentar de
fer-ho ben fet. Reunit amb un equip de juris-
tes, es mirava de compondre la nova
constitució. Començaven l’esborrany d’un pri-
mer article, que no els acabava de sortir. S’hi
esmerçaven. De cap manera podien fer-lo a
la babalà. En un passat immediat s’havien
redactat constitucions que es convertien aviat
en la riota de bona part de la gent a qui ana-
ven adreçades. Tothom hi trobava
expressions que quedaven grotesques referi-
des a una entitat impossible d’estructurar.
Sonaven a falses, donaven peu a jocs de
paraules i a bromes pesades. Quina triem?
La de Cadis del 1812 n’és una bona mostra:
durant dècades se n’havien mofat els carlins
que quan parodiaven el primer article, que es
refereix a «los espanoles de ambos hemisfe-
rios» es posaven una mà a cada anca i en to
de marietes feien posats obscens.
És natural que no es volgués fer el ridícul,
però com pretendre que surti rodó un article
d’un text legislatiu que es refereix a una enti-
tat que, abans, com ara, no té altra alternativa
que la desconstitució? No era fàcil per als
assessors de Cànovas del Castillo tirar enda-
vant un primer article d’aquella llei magna que
pretenien redactar. Estaven encallats.
Començaven: «Són espanoles…» Però, no
passaven d’aquestes dues paraules.
Tornaven a provar-ho: «Son espaholes…» I,
altra vegada, quedaven ofegats pels mateixos
punts suspensius damunt dels quals no
sabien què posar-hi. Es basquejaven de nou.
«Son espaholes…» «Son espanoles…» Irritat
Cànovas del Castillo de veure’ls que no se’n
sortien i parats com estaquirots semblaven
incapaços de saber concretar res coherent
sobre què diantre era ésser espanyol i qui
entrava en el compte, exclamà amb caustici-
tat i amb la quimera de qui ha perdut la
paciència: «Son españoles los que no pueden
ser otra cosa.»
Quan es relata aquesta anècdota davant
d’un públic on predominen els catalans ?jo
he fet la prova moltes vegades?, els reconei-
xereu només per la cara de satisfacció que
posen. Se’ls il?lumina la pell d’alegria. Si ens
entretinguéssim, un per un, a comptar posats,
no ens caldria cap enquesta prèvia per saber
que a Catalunya un plebiscit sobre si es vol o
no la Independència de la nació, els qui vota-
rien «sí», serien la immensa majoria. En
canvi, una ombra mig verdosa i mig grisenca
s’estén pel rostre d’aquells que creuen no
tenir altra identitat que l’espanyola. Tot plegat,
és un eloqüent test que trenca temences i
recels.
Endemés, si de nou repassem l’actitud
d’aquells catalans que acaben d’escoltar
l’anècdota de Cànovas del Castillo, per la
seva mateixa lluïssor d’ulls descobrim que ho
tenen tot molt clar i en cada un dels seus cors
neix un preludi de la Independència de
Catalunya, bon punt superen les mirades
d’esporuguit. Ells, malgrat les intimidacions i
les tergiversacions d’una determinada situa-
ció política, poden ser catalans. Són catalans.
i comencen a sentir-se’n, com mai, joisos.
Carles M. Espinalt
(Preludi de la independència, 1992)
«Preludi de la Independència» post 515 (IX) – post 509 (VIII) – post 507 (VII) – post 498 (VI) – post 491 (V) – post 479 (IV) – post 475 (III) – post 463 (II) – post 461 (I)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!