UNITAT NACIONAL CATALANA
Catalunya mereix la llibertat
Quant a l’oferta feta per Esquerra a CiU de governar conjuntament a la Comunitat Autònoma de Catalunya si la coalició regionalista accepta fer un referèndum d’autodeterminació, UNCat llança el següent missatge al sobiranisme català:
-L’oferta d’Esquerra només es pot entendre com un intent d’aquesta formació de perdre menys vots en les properes eleccions municipals com a conseqüència de la seva defecció en la defensa dels interessos de Catalunya i dels seus pactes de govern amb el PSOE i Izquierda Unida, formacions espanyolistes que tenen la seva raó de ser en el nostre país en la privació dels drets de la nació catalana.
-Aquest engany preelectoral s’emmarca dins d’una política basada en la utilització i la manipulació dels ciutadans per interessos partidistes, i representa la continuïtat d’una manera de fer que va viure el seu moment culminant en les passades eleccions autonòmiques, quan les formacions que integren el tripartit van ocultar un pacte que feia temps que estava escrit.
-Fer valer el dret d’autodeterminació del poble català és quelcom molt important que requereix propostes serioses, i no declaracions de cara a la galeria que només serveixen per omplir titulars de premsa i no obren el camí cap al reconeixement d’aquest dret.
-És contradictori que la celebració d’un referèndum d’autodeterminació sigui una condició necessària per pactar amb CiU, quan, en canvi, es regala el poder a un PSOE que espanyolitza impunement des del govern el nostre país.
-Quant a la resposta de CiU, no és d’estranyar tampoc la seva contesta covarda, pròpia d’una organització regionalista que mai no ha fet bandera de la plena llibertat de Catalunya.
-Per tot això, UNCat insta els sobiranistes catalans a no caure en els enganys de la classe política regionalista i acomodada al jou espanyol, i a treballar des de tots els àmbits, amb constància i perseverància, per la independència de Catalunya. La fermesa en la defensa dels nostres drets, a tota hora i no només quan convé, és essencial a l’hora de valorar a qui hem de donar el nostre suport per liderar l’independentisme. Catalunya es mereix més; els catalans mereixem la llibertat.
Unitat Nacional Catalana – 28 de març de l’any 2007.
missatge enviat per
UNITAT NACIONAL CATALANA UNC
correu@unitat.org
———————————————-
Aviat: Catalunya serà Barra lliure per a Espanya. Gràcies senyors de CIU I D’ESQUERRA.
L’UN COMENÇA Els nyaps i l’altre els acaba, FAN UN BON EQUIP AL SERVEI D’ESPANYA!
"El segon tripartit resistirà la segona retallada del nou Estatut i el govern de ZP seguirà rebent el suport dels satel·litzats CiU i ERC: per aprovar els pressupostos generals de 2008 aquesta tardor també competiran per oferir més barat, i no més car, el seu suport? Com ha d’avançar les eleccions generals el PSOE si aquest estat de coses és el seu Nirvana! Com es pretén que hi hagi crisi d’Estat si es torna a retallar el nou Estatut i ni tan sols hi haurà crisi de govern? …" (Ramon Tremosa i Balcells) SEGUEIX ….
RAMON TREMOSA
Comparteixo amb Enric Juliana l’anàlisi sobre l’acte per un aeroport intercontinental al Prat de dijous passat a l’IESE: ha estat la més sòlida i pertinent manifestació catalanista dels darrers temps. Tot i que la descentralització i la privatització d’AENA passa per la política (i aquí sí que l’Estatut del Parlament hi aportava una bona solució), el consens empresarial català ha estat per fi unànime i ha de servir per palanquejar aquesta reivindicació. La presència dels alts càrrecs de La Caixa es va complementar amb un molt ampli espectre d’executius i empresaris, de cambres de comerç i col·legis professionals. I ha suposat una esplèndida novetat comprovar la presència molt activa de noves fundacions empresarials i de patronals emergents de comarques, que amb la seva decidida actitud han contribuït decisivament a la gestació i a l’èxit de l’acte. Un acte que suposa un seriós avís reivindicatiu, d’una volada mai vista a Catalunya, al fins ara submís i silent president Montilla.
A Madrid, però, la premsa no hi ha fet quasi cap menció. Fa anys que sentim a dir que els catalans estem fanatitzats per la identitat i que a Madrid només importen els temes de gestió. Quan des del rigor i la professionalitat més alta, però, es qüestionen des de Catalunya els trets soviètics del model aeroportuari d’AENA (centralització obsessiva, opacitat estadística de resultats per tapar les pèrdues de molts aeroports, veto al sector privat, als governs regionals i locals i a la competència entre aeroports, retòrica solidària per camuflar el descomunal tracte de favor inversor a Barajas, supeditació de tots els altres aeroports a una única porta intercontinental madrilenya…), qui està tothora manifestant-se al carrer per motius identitaris són precisament els madrilenys. Com diu Antoni Puigverd, prou de falsa i hipòcrita retòrica liberal madrilenya! Informació privilegiada, privatització de grans monopolis i imperis bastits amb concessions d’obra pública atorguen al liberalisme madrileny "clars trets russificants": sempre a l’ombra del poder en el moment precís.
Als catalans ens cal una rectificació després de l’Estatut: en els darrers anys els ens públics estatals (Agència Tributària, AENA, Adif,…), darrere els quals es camuflen els ministeris, s’han modernitzat i han augmentat molt el seu poder. Això del poder creixent madrileny no és cap broma: la Intervenció General de l’Estat acaba de publicar que l’any 2006 la pressió fiscal a Espanya (impostos totals recaptats/PIB) ha superat per primer cop el 40% del PIB, quan era del 37% l’any 2004 i del 33% l’any 1998 (i del 16% l’any 1986). Les recaptacions d’impostos creixen entre un 10% i un 15% anual (societats entre un 20% i un 25%), mentre el PIB real creix un 3,5%. Més pressió fiscal vol dir, molt probablement, més dèficit fiscal català, del qual el govern espanyol des del 1996 no ha publicat res més. El Gran Madrid avança ràpidament, xucla energies com mai i s’engreixa amb uns recursos que teòricament són per a la solidaritat amb les regions pobres. Certament, els catalans hem de rectificar elevant el llistó reivindicatiu: el nou Estatut no ha afectat el nucli de poder creixent d’aquests nous bastions fortificats de neocentralisme eficaç i de privilegis dels alts funcionaris de l’Estat. I les grans qüestions que el nou Estatut havia de resoldre (mal finançament, dèficit i control de les infraestructures) segueixen sense ni tan sols considerar-se a debat a Madrid.
Xavier Vendrell demana a CiU un referèndum d’autodeterminació a canvi del govern de la Generalitat. Per què, però, ERC no va exigir al PSC fa quatre mesos la independència dels aeroports catalans? La independència del futur es construeix a partir de petites independències específiques del present i podríem donar per bo aquest segon tripartit si aconseguís el traspàs dels aeroports. Els silencis de Montilla davant del centralisme ben explicitat d’AENA, però, no conviden a l’optimisme, sinó que auguren la secular i dòcil submissió del PSC al PSOE al Congrés de Diputats. Aquesta segona legislatura al govern català també sortirà gratis al PSC en termes de millora de l’autogovern?
En aquest context, no veig cap crisi d’Estat a la vista quan el Tribunal Constitucional, potser en plenes vacances d’agost, fixi un sostre ben baix a les interpretacions del nou Estatut. El president ZP ja va dir fa uns mesos que no passaria res si l’alt tribunal en suprimia alguns articles i el president Montilla només està interessat a passar pàgina tan ràpidament com pugui de la nosa estatutària. ERC té tot el dret legítim a dur al límit les seves apostes estratègiques i a esgotar la legislatura: no veig, però, guanys clars ni mesurables d’autogovern (l’excel·lent gestió en favor del país dels republicans l’anul·la l’acció en sentit contrari dels socialistes) ni tampoc per al partit (una part de l’electorat s’absté i, en menor mesura, torna a CiU).
El segon tripartit resistirà la segona retallada del nou Estatut i el govern de ZP seguirà rebent el suport dels satel·litzats CiU i ERC: per aprovar els pressupostos generals de 2008 aquesta tardor també competiran per oferir més barat, i no més car, el seu suport? Com ha d’avançar les eleccions generals el PSOE si aquest estat de coses és el seu Nirvana! Com es pretén que hi hagi crisi d’Estat si es torna a retallar el nou Estatut i ni tan sols hi haurà crisi de govern?
Ramon Tremosa i Balcells
Professor de teoria econòmica a laUB
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!