Emigdi Subirats i Sebastià

He volgut incorporar al meu bloc l’article que publica avui "La Veu de l’Ebre" sobre la visita a Jesús la setmana passada de Josep M. Cid i Rollan, fill de Joan Cid i Mulet, resident a ciutat de Mèxic. El jove periodista Carles Ferrando va entrevistar-lo.

Josep M. Cid Rollan: ?Al meu pare el frustrava no poder viure dels seus llibres?

Aprofitant el període de vacances Josep M. Cid Rollan, fill de l’escriptor Joan Cid i Mulet, va visitar l’EMD de Jesús per sumar-se als actes de commemoració del naixement d’aquest jesusenc il·lustre. Durant la seua estada va compartir estona amb la família que encara viu a la població i a més va ser rebut per l’alcalde, Pere Panisello, i la regidora de Cultura,
Dolors Queralt, qui els van transmetre els detalls de les activitats que s’estan duent a terme amb motiu d’aquesta efemèride.

En una conversa que va poder mantindre La veu de l’Ebre amb Josep M. Cid, exiliat a Mèxic des què hi va haver de marxar amb la seua família al 1942, el fill de l’escriptor va revelar la passió de son pare per l’escriptura, que fins i tot el va portar a deixar algunes faenes per poder dedicar-s’hi plenament, i la frustració que sentia pel fet de no poder viure dels llibres que escrivia. Segons explicava Josep M. Cid, al seu domicili mexicà hi conserva caixes plenes de material deixat per Cid i Mulet que no es
coneix, molt del qual fa referència al seu estudi del futbol mexicà. Un altre dels punts poc coneguts de la prolífica producció d’aquest escriptor desvelats per son fill és l’autoria d’alguns guions cinematogràfics, com els del film El final de Norma, producció mexicana del 1943.

Pel que fa al seu compromís amb la societat catalana, Cid recordava que son pare sempre va ser molt catalanista però al mateix temps va tindre clar des del principi que el retorn no seria fàcil per la qual cosa es va nacionalitzar poc després de l’arribada a Mèxic. Aquest fet contrastava amb l’esperança de molts catalans exiliats, que pràcticament mantenien les maletes
preparades per al retorn. No obstant, la vida en aquell país tampoc va ser fàcil, segons Cid, ja que els autòctons tampoc no reconeixien els exiliats com a ciutadans d’aquell país.

Carles Ferrando

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!