Emigdi Subirats i Sebastià

Carta als meus xavals de la tutoria, 2n ESO A
Benvolguts/des xavals,
Ja s’ha acabat el primer trimestre escolar, durant el qual m’he estrenat com a tutor vostre. Apart de dos alumnes nous, tots/es vosaltres ja em coneixíeu de l’any passat, quan era el  profe d’anglès en el primer any vostre d’institut, també meu al Benaprès, ja que vàrem començar junts. Durant el curs passat vaig lligar prou bé amb el grup, i ens vam agafar apreci mutu. Jo he de reconèixer una mancança personal: tinc més feeling  amb els xavals de cursos superiors, però amb vosaltres crec que me’n vaig sortir força bé.
De fet, em vaig alegrar força quan em van donar la vostra tutoria, i m’ha estat  fàcil fins ara perquè coneixia bé de quin peu calçàveu. Ja veieu que us dedico bona part del meu temps, molt cops amb estima i atenció. He aconseguit establir una bona relació amb la majoria de vosaltres. A voltes, em toca ser dur, com a la resta de tutors/es, i després ser condescendent i afrontar les problemàtiques internes de la millor manera possible. Vau tenir un començament de curs delicat, amb una pre-avalució decebedora, però us heu recuperat prou bé, i estic molt satisfet dels resultats d’aquesta primera avaluació per a bona part de vosaltres. En parlarem adequadament a l’hora de tutoria dimarts, mentre preparem la decoració nadalenca de la classe. Sabeu que em preocupa algunes relacions internes, per això intento sempre fer-vos comprendre que heu de ser  tolerants amb tothom. Vivim en una societat multicultural, i tots tenim les nostres peculitaritats i els nostres defectes.  A la vostra edat, pot haver comportaments molt cruels, i  intento fer-vos veure la importància de portar-vos bé amb tothom i que entengueu que tots/es formeu part del grup i sou igual d’importants.
Hem fet xerrades molt interessants, i m’heu sorprès molt positivament molts cops. També sabeu que mai no faig orelles sordes a les vostres demandes, i he aconseguit que em tingueu força confiança. Sabeu igualment que  pateixo per alguns de vosaltres, pel rendiment acadèmic i pel comportament. En canvi, considero veritablement modèlica l’actitud d’alguns/es, i m’agrada felicitar-vos en aquest aspecte.
Sé que anireu creixent com a adolescents i com a persones, i la vostra personalitat anirà canviant, i pensareu més en els vostres objectius en la vida. A alguns/es us costa acceptar la disciplina, entendre que no es pot arribar tard a classe, que no et pots posar amb el company del costat, o tirar coses al terra. Tot això forma part del vostre aprenentatge, una part important, al mateix nivell que l’evolució acadèmica, no em cansaré de repetir-vos-ho.
Molts teniu una gran afecció a l’esport, al futbol en especial, i em comenteu sovint els vostres anhels futbolístics, passió que compartim i a la qual sempre us encoratjo a continuar.
M’agrada dir-vos que em motiveu moltíssim i  que estic encantat de ser el vostre tutor i ajudar-vos en tot allò que estigui a les meues mans.
Espero que tingueu unes bones festes, i que carregueu les piles per al trimestre vinent.
El tutor,

I UNS VERSETS AMB ESTIMA

S’obren les portes del centre  i les rialles agafen so
en un matí de tardor… a primera hora.
Hora d’escola, d’il·lusions i d’anhels
d’adolescent que cerquen alicients de vida.
La xerrera desinvolta ocupa el seu espai.
Som a l’hora d’anglès, la parla universal
que ens prediquen pel darrera i pel davant
que és crucial  de conèixer i dominar. 
El xaval fa un esguard a la pissarra i s’atura 
en un punt gramatical que l’angoixa.
La noia comenta la jugada amb l’amiga
del costat… que troba la solució adequada.
I el senyor professor enlaira als quatre vents
l’explicació del moment… i es queixa… i crida
…i s’enfada perquè no se l’escolta… suficientment.
Eixa és la rutina del dia d’avui… de sempre.
Eixa és la joia d’un moment quotidià
per aquell que estima la docència
i de la vivència a l’aula en fa… VIDA.

Ara i ací… canta el poeta els versos més bells
en  nostra llengua catalana.
I ens arriba a l’ànima i reflecteix com un espill
una llàgrima… que ens il·lusiona i agermana.

Som i serem de nostra escola sitgetana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha escola més ufana
sota la capa del sol.

Emigdi