Emigdi Subirats i Sebastià

Rafel Ferrer era un alumne de 2n de  batxillerat humanístic durant el curs passat a l’institut Joan Ramon Benaprès de Sitges, on va cursar igualment tota l’educació secundària obligatòria igualment. Tot i que ell no tenia gran simpatia per la meua assignatura, l’anglès, vam tenir molt bon feeling des de bon principi. És un xaval força divertit i amb un caràcter desimvolt i festiu, que es feia d’estimar en tot moment. Em va fer cinc cèntims en nombroses ocasions durant el curs sobre la seua vinculació al món de la cultura tradicional catalana des de ben jovenet, i mostrava tothora el seu entusiasme. És membre de la colla de castellers sitgetana i  del grup de dimonis, i un apassionat graller. Forma part activa, doncs, d’aquest ampli entramat sitgetà quant a difusió de la cultura tradicional nostrada. La Festa Major sitgetana és força famosa arreu  i extremadament arrelada a la població. Sovint el vaig encoratjar a seguir amb aquesta afecció tan bonica, que forma part intrínseca de la catalanitat. A més, dóna goig de debò veure adolescents fidels a la terra i als arrels, i que no se senten aliens a tot el que els envolta. 
Hem de felicitar en  Rafel perquè ha guanyat el premi Jofre Vilà de treballs d’investigació sobre el folclore local, justament amb un treball dedicat al ball de cavallets a la festa major de Sitges. Quan vaig saber del premi, vaig felicitar el jove autor immediatament i em vaig interessar en llegir el treball  atentament, del qual  voldria destacar-ne alguns aspectes molt especialment.
Primerament, l’interès del tema, a partir d’una problemàtica que va sorgir quan aquest ball va ser introduït a principis del segle XXI durant la celebració de la festa major. Va haver-hi tot un seguit de malentesos i disputes, fins i tot alguna agressió verbal o física, que va causar enorme distorsió ciutadana. Rafel va fer una interessant recerca de tots aquests malaurats fets, a partir d’informacions publicades a la premsa sitgetana o comarcal del moment, i també amb entrevistes a les persones que visqueren la problemàtica de primera mà, amb la qual cosa al lector/a ens queda una visió molt clara dels fets i del per què de tot plegat.
Llavors, gràcies a la bona tasca de recerca, podem entendre la peculitaritat de la festa sitgetana, el seu arrelament social i en l’àmbit associatiu, i la dificultat que comporta acceptar noves creacions en una festa tan tradicional. El ball de cavallets es va veure implicat en una problemàtica forta, que uneix arrelament i immobilisme, i no deixa de banda les eternes disputes personals que solen enterbolir les relacions entre colles i penyes.
It goes without saying, que ha estat un treball força original, ja que raconta uns fets curiosos, que no s’entenen gaire bé sinó tens coneixença directa de la idiosincràsia de la festa sitgetana. En Rafel va documentar-se bé i va saber fer cinc cèntims de tot el que va envoltar la polèmica del ball, la seua inauguració un xic esperpèntica, i la seua posterior no inclusió en futures celebracions de la festa major.
Aquest treball, que va merèixer una excel·lent nota a l’institut l’any passat, ha rebut un premi fruit a la bona feina del seu jove autor, que es va nodrir de la seua estima per la cultura tradicional, cosa molt a destacar. El felicitem de tot cor  i esperem que continuï la seua alta passió per la cultura tradicional catalana i per la festa major sitgetana. 
Ben aviat li dedicarem un programa de Lletres Ebrenques, a Antena Caro Roquetes, perquè ens expliqui la seua motivació i la satisfacció pel resultat aconseguit.