Emigdi Subirats i Sebastià

Avui tinc ganes de redactar un apunt ben emotiu, ja que em complau parlar d’un alumne molt estimat de l’institut  Joan Ramon Benaprès amb el qual m’uneix una magnífica relació. Es tracta d’en Pau Cascante, estudiant de 1r del batxillerat científic. El vaig conèixer personalment durant el viatge de final de curs per terres transalpines al juny del curs passat. Vam tenir molt feeling durant aquella setmana tan especial per ells/es. Personalment tinc certa facilitat per portar-me molt bé amb els xavals adolescents, i amb ell justament teníem moltes coses en comú. No varen ser tot flors i violes per a mi, en canvi, amb l’ajut i companyia d’en Pau, i altres amics seus, tot es va alleugerir, i vaig passar estones molt agradables i especials amb ells. I és que vaig gaudir d’allò més amb la seua companyia, caràcter afable, conversa animada, savoir faire, i nobles ideals. Ens vam anar  explicant moltes coses personals. No tinc cap problema en sincerar-me amb alguns xavals, sense oblidar en cap moment el meu paper com a professor. Puc arribar a explicar-los coses molt personals, però, sobretot, m’interessa escoltar tots els seus anhels i les seues ambicions. També m’agrada orientar-los, ja que fan inacabables preguntes sobre el seu futur, sempre incert a aquesta edat. Jo tothora els escolto i mai faig orelles sordes a les seues demandes o, fins i tot, queixes.
Durant l’estiu vàrem continuar la relació via internet, el mateix que seguim fent durant aquesta tardor. Ell va tenir l’estiu de tota una vida, amb un altre viatge familiar a l’illa de Sardenya i un altre d’aprenentatge de l’anglès a la Gran Bretanya. Quina enveja!!!
Tot sovint fem xerrades llargues, que em diverteixen i m’omplen de debò, que em rejoveneixen… Amb Pau, m’uneixen, a més, dos sentiments crucials en la meua vida, i que els i les lectors/es del blog coneixeu perfectament: la catalanitat i el Barça. Hem fet intenses xerrades al respecte. Ens hem entusiasmat amb el Barça triomfant made in pedrera,  hem enraonat sobre la situació lingüística a Sitges i al Benaprès, veritablement delicada per a la llengua de la terra, i sobre els nostres anhels comuns quant al futur que volem nacionalment lliure.
Molt especialment, m’agrada escoltar-lo quan em parla dels seus estudis, ja que és un magnífic estudiant. I sé que és important per a ell comentar-me les notes, el seu rendiment escolar, els seus reptes de millora, les seues mancances, la seua motivació… I, òbviament, el tema amorós, ja que té les hormones alterades com bona part dels i de les adolescents. I en Pau, a més, és molt guapet!!! Quan té el cor ocupat, m’ho explica amb detall, així com quan se li desocupa, cosa habitual de l’edat amb relacions tan volàtils! Sóc una mena de confident seu, que sempre escolta i aconsella, i m’agrada exercir aquest paper, ja que el tinc amb gran estima.
I aquesta relació que tinc amb alguns/es alumnes, forma part d’una filosofia personal com a ensenyant. Jo em situo al seu nivell, part de la graella d’aprenentatge. Una cosa és dins de classe, on sóc un profe que imparteix classes molt intenses i que intento donar el màxim de mi mateix, i l’altra és la relació exterior, on m’agrada ser company de viatge en la vida. Estar al seu costat forma part essencial del meu paper com a educant. 
La relació amb el Pau, i altres alumnes, m’ompli de debò, em fa sentir un profe amb totes les síl·labes. I és que el xaval s’ho val, per simpatia, honestedat, bon cor i certa maduresa… dic certa, perquè no seria bo que fos excessivament madur… el món de la suposada maduresa, el dels i de les adults/es, ja li arribarà, amb els seus problemes i vessants negatius, no cal portar pressa excessiva.
Pau, no abandonis mai el teu camí cap a Ítaka, no canviïs el teu somriure ni el teu caràcter amable i amorós amb tothom, nodreix-te dels teus ideals.
Una abraçada Pau… i els dos crits de sempre: visca el Barça i els Països Catalans lliures!!!
I molt especialment per a tu, i pel teu futur, escolta Que tinguem sort, del gran Lluís Llach, una cançó amb una lletra que fa reflexionar i que espero que facis teua: http://www.youtube.com/watch?v=jx24LCP9Hh0&feature=related