Emigdi Subirats i Sebastià

El món adolescent ha estat una de les meues passions personals des de fa molts anys. I és que em motiva de debò seguir de ben prop  les  inquietuds dels joves, la qual cosa em porta directament a apropar-me a l’àmbit de l’esport que tant els fascina habitualment. L’any passat, just començar la meua activitat docent a l’institut Joan Ramon Benaprès de Sitges,  vaig assistir a diversos partits de futbol dels cadets i juvenils de la Blanca Subur i de l’equip cadet del rugbi Sitges, on competien tot un seguit d’alumnes meus. M’agrada que em facin cinc cèntims del dia a dia d’aquests equips, i dels seus anhels personals  sobre l’activitat esportiva. Enguany, òbviament,  també continuo interessant-me pels resultats de futbol, bàsquet i altres modalitats esportives on competeixen alumnes meus o altres xavals que conec del centre, i podré seguir en unes quantes ocasions la Blanca Subur juvenil ja que competeixen contra cinc equips ebrencs.
Just en aquest apunt voldria parlar d’un xaval, en particular, en Josep Carbonell. Josep és un apassionat de l’esport, tant quant a pràctica com pel que fa al  seguiment. També és dels que té sang blau i grana, i ha fet del Barça la passió de la seua vida. En un futur, té la intenció de cursar estudis universitaris d’INEF, en els quals  intentaré orientar-lo tant com pugui. La seua vida és l’esport, cosa que l’ha portat a jugar amb el cadet de la UE Sitges, i a marcar molts gols partit rere partit, tot i que el nivell d’alguns dels contrincants està sota qüestió! A part, l’altra gran afecció esportiva personal és l’atletisme, esport que se li dóna força bé ja que ha aconseguit guanyar el Campionat de cross del Garraf. El felicitem per aquesta fita esportiva i personal, i per la seua alta motivació que el porta a importants èxits esportius. A l’entrada de l’institut se solen penjar les notícies esportives que tenen a veure amb l’alumnat, i és un goig veure com xavals adolescents poden aconseguir un nivell esportiu força brillant.
A més, amb en Josep ens uneix una relació personal molt bonica, que és el més important. A mi m’encanta estar amb ells i xerrar i escoltar-los, ja que és tenen uns anhels joves incerts i desordenats, amb contradiccions i il·lusions supremes, i s’aparten de la suposada racionalitat del món dels adults.