Emigdi Subirats i Sebastià

Dilluns 26 d’abril vàrem realitzar l’excursió que teníem programada al Delta de l’Ebre per a aquest tercer trimestre amb els i les alumnes de l’Institut Joan Ramon Benaprès de Sitges. Em vaig encarregar personalment de l’organització ja que em feia particular il·lusió. Sóc ebrenc, hi tinc molts sentiments al respecte, i portar-hi els xavals sitgetans m’il·lusionava de debò. Hi venien els i les alumnes dels tres grups de 4t de l’ESO, amb les tutores respectives. Jo en sóc de 4t A, ja he manifestat en nombroses ocasions l’estima que els i les tinc. 
Van sortir de Sitges a primera hora del matí. Jo els esperava a l’eixida de l’autopista de l’Aldea, ja que tenia permís de la direcció de l’institut per recollir-los allí. No m’ha calgut desplaçar-me a Sitges a l’hora habitual de cada dia!!! Des d’allí, hem anat directe a la Casa de fusta, al cor del Delta. Primerament, he volgut que contemplessin l’amplada del nostre Ebre al seu pas per Amposta amb la vista omnipresent del pont penjant a l’esquerra.
Quan hem deixat l’autobús, teníem previst fer una bicicletada vorejant la llacuna de l’Encanyissada fins arribar al Poble Nou. La imatge d’escolars amb bicicleta és fantàstica, m’emociona… dóna tranquil·litat d’esperit…  El dia ens acompanyava, amb un sol que ens ha posat la cara ben roja a molts i moltes. Entre converses i rialles i molta calor hem anat passant una estona molt agradable. L’únic incident l’he tingut justament jo, en sortir-me dos cops la cadena de la bici!!! Cap problema més, la qual cosa és ben d’agrair i de destacar. El monitor ha felicitat el bon comportament dels xavals.
Hem dinat a la zona picnic darrera la Casa de Fusta. L’ambient entre nosaltres era força bo, cosa que ens permetia enraonar sobre temes diversos. El futbol és omnipresent!!! Tot i que hi ha alguns xavals amb gustos futbolístics… bé deixem l’adjectiu, que els aprecio igualment malgrat tot…  Els xavals han jugat al futbolí, mentre d’altres han preferit pegar quatre xuts i corre amb xiquets de primària. També m’encanta veure joves corrent darrera una pilota, no hi puc fer més!!! Hi havia diverses excursions escolars, entre les quals els i les alumnes de l’institut Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita, acompanyats per una jove professora campredonenca. Allí va treballar l’Araceli una temporada i va sentir-se especialment a gust, en ser una de les seues primeres destinacions. Cosa semblant em passa a mi enguany al Benaprès!!!
A la tarda, teníem un veritable plat fort. Havíem contractat una sortida al llarg d’una llacuna amb barca de perxa. N’ocupàvem 6 en total, amb 7 membres 6 membres respectivament. Hem passat una estona molt agradable, tot i que molts xavals no s’aclarien gaire amb el funcionament de la perxa. Hem estat rient estona llarga davant del perill de caure en aquelles aigües… oloroses i no gaire netes. Tota una experiència a recordar i a explicar un i un altre cop…  La perxa ens ha fet xalar d’allò més, el domini de la qual no és gens senzill.
La jornada havia arribat al seu punt i final. A mi encara em quedava portar el meu xiquet, Guillem, a l’Escola del Barça a Santa Bàrbara com cada dilluns. Avui la sorpresa ha estat majúscula, ja que era present Julio Alberto, aquell lateral blaugrana dels anys 1980 que tantes alegries ens va donar. Els ha donat una petita lliçó de futbol davant l’emoció dels xiquets. I la meua!!!
Repeteixo que m’emociona haver-los tingut pel Delta de l’Ebre, i ensenyar-los una bonica part del país, per a ells/es encara desconegut. El comportament dels xavals ha estat esplèndid, la qual cosa agraïm moltíssim i cal reconèixer-ho en tot moment. La propera sortida amb ells/es serà ja el viatge de final de curs a Itàlia al mes de juny. Uns dies que estem desitjant amb anhel.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!