Emigdi Subirats i Sebastià

La jornada d’ahir, celebració escolar del Carnestoltes, es va convertir en tota una disbauxa ben sana a l’institut Joan Ramon Benaprès de Sitges. Vaig gaudir de les diverses activitats d’allò més!!! Tot va començar a primera hora del matí, quan vàrem trobar-nos a la classe de la meua tutoria, 4t ESO A, ja que ens havíem de disfressar plegats òbviament. La professió que havíem triat per majoria els i les membres del grup era el que diuen que és l’ofici més antic del món. Finalment no han estat gaires els i les qui han portat disfressa, però ens hem montat la festa igualment el millor que hem sabut. A la foto, teniu els exemplars dels agosarats que hi han volgut participar al meu costat, sobren les paraules sobre el fet que estaven molt atractives!!! Val a dir que hem estat premiats!!! No sé si dir premiades, que estem en període de Carnaval i tot s’hi val!!! Per a mi ha estat tot un plaer participar en una festa divertida, animada per la visita de la batucada de Sitges, i després per una xocolatada que ens ha ajudat a escalfar el cos. Això d’anar en faldilla amb el fred que fa, gela les entranyes, per no dir què més gela!!! Hem hagut de sortir els tres a ballar al mig del pati, després de presentar els nostres models respectius. Val a dir que he experimentat en propi cos la sensació de vergonya, tot i que en el dia d’avui no hi havia vergonya que valgui.
Els i les alumnes de 2on de Batrxillerat tenen la tradició de confeccionar el discurs de carnestoltes, que dediquen, òbviament, als professors i a les professores. L’han començat parlant sobre els nous mestres del centre, entre els quals se m’incloïa. Llàstima que no m’he après el vers de memòria, però han fet referència al fet que escric sobre els alumnes a la premsa local sitgetana i també que sóc pretesament candidat a l’Òscar al millor tutor, per l’interès que mostro en els meus xavals i les meues xavales que és conegut a l’insti.
Posteriorment m’he apuntat a un partit de futbol amb alguns alumnes del batxillerat. He arribat a marcar tres gols i m’ho he passat d’allò més bé. He sentit enveja de com jugaven ells, de la seua velocitat, dels regats i de la capacitat de crear jugades espectaculars. No hi ha res com ser adolescent per jugar a futbol i no cansar-se!!! La panxeta impedeix córrer!!!
A la tarda, encara he estat a temps, ja de tornada a Campredó, d’assistir al carnestoltes del CEIP Port rodó, que enguany ha estat força animat i brillant, malgrat el fred que feia. Les profes i les mares s’han currat les disfresses, i s’ha notat uns colors molt vius. Els xiquets i les xiquetes, entre els quals mon fills, s’ho han passat d’allò més bé.
Ara encara em queda la sortida nocturna, amb uns 10 companys professors del Benaprès, dimarts la nit per assistir a una de les jornades més lluïdes del Carnestoltes sitgetà, el qual, és  dels més famosos del país. Enguany tinc la sort de poder-lo gaudir de primera mà.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!