Ens esperava
Venezia. Una ciutat diferent a tot el que havia vist fins ara: magnífica, bella i comercial. Els xavals em feien la meua estada agradable, malgrat que era un viatge difícil per a mi per raons diverses i toalment alienes al que hauria estat la meua voluntat. Anava amb ells, parlava amb ells, gaudia d’ells. Aquesta és la frase que resumeix tot el meu anhel: gaudir dels xavals, de la seua companyia i dels seus quefers. Aquesta era la meua intenció abans del viatge i durant el qual. Forma part de la meua forma de ser, de la meua vocació de professor, i del meu anhel constant d’apropar-me a ells i compartir els seus sentiments. És el que he fet durant tot el curs i ha estat més que recomfortant ja que he rebut tota la seua estima.
Venezia se’ns va presentar com un lloc increïblement bonic. Donava goig passejar pels carrerets estrets i trepitjar les places comercials i adquirir tota mena de productes a les paradetes. Vam trobar bons preus ja que no eren productes de luxe. Venezia té encant, és súper…
Aquella nit també vàrem anar a una altra discoteca estudiantil a Lido de Jessolo. Varen passar algunes coses allí que em van fer reflexionar d’allò més. Els xavals van fer la seua gresca i s’ho van passar molt bé. A mi, em va agradar més la primera disco, a Montecatini, però ells aquí tingueren més gresca. També vaig ballar fins sentir-me totalment exaust!!! I novament gaudia de veure’ls com gaudien del seu viatge, que mai oblidaran, de ben segur.
El dia següent ens esperava un viatge dur cap al port de Gènova, i de tornada a Barcelona amb vaixell. 19 hores… i sortíem amb més de 6 hores d’endarreriment…