Emigdi Subirats i Sebastià

UN PROJECTE EDUCATIU DE PES A CAMPREDÓ

No descobreixo la sopa d’all si afirmo que el sistema educatiu nostrat té les seues mancances, i no només a causa de les duríssimes retallades que ha sofert en els darrers anys que han fet perillar notables projectes i han causat gran controvèrsia dintre de la comunitat educativa. L’ensenyament és un fet primordial per a tota societat, encara que massa sovint queda relegat a un aspecte secundari per part de tants governs de torn, malgrat que tothora solen omplir-se la boca remarcant la seua importància.

Nogensmenys, cal parar atenció als aspectes positius de l’ensenyament i remarcar la magnífica feina que es realitza en molts centres educatius del nostre país on la situació sociolingüística és força complicada. Els  i les mestres aconsegueixen un petit/gran miracle just en obrir les portes cada dia: apropar la llengua catalana a milers d’alumnes que hi serien aliens en moltes comarques de Catalunya, cosa que és un servei social i cultural impagable i dignifica tot el col·lectiu.

Personalment tinc molts lligams en l’àmbit de l’ensenyament. Sóc professor d’anglès en un institut de secundària, i he apostat sempre per l’educació pública, cosa que forma part de la meua filosofia d’entendre la vida en general  i l’ensenyament en particular. A la vegada, fa tres cursos vaig passar  a dirigir l’Ampa de l’escola Port rodó de Campredó (Baix Ebre). Ha estat una tasca motivant i dinàmica, a despit de les dificultats del contacte humà del dia, i les pròpies de les relacions humanes en un centre petit. Valoro principalment la dedicació i motivació de les persones que tiren endavant les associacions de pares i mares, amb moltes de les quals arribes a agafar uns lligams afectius importants i també d’extrema col·laboració i confiança. En el nostre cas, a part, el treball colze a colze amb el claustre de professors i amb la direcció del centre ha donat fruits francament molt positius. Per damunt de tot, voldria destacar la professionalitat de tot el professorat del centre, que els permet donar un alt nivell educatiu i que, a la vegada, porta a la realització d’activitats diverses i de notable pes, fruit del dinamisme, de l’estima per l’alumnat i de la passió per la docència. La feina de tutors del cicle superior com Josep Ferré o del pre-infantil com Cèlia López, és el retrat de la dedicació i la motivació, amb la qual cosa mereix l’aplaudiment col·lectiu.

Com a exemple, el passat dimecres 12 de febrer es va celebrar un atractiu acte de promoció de l’estudi científic que era titulat: Per què el cel és blau? Va tractar-se d’un acte força novedós, ja que fins ara havíem impulsat des de l’equip directiu o l’AMPA activitats culturals, literàries, artístiques o esportives. El fet de promoure la investigació científica entre l’alumnat de primària no hauria de passar mai desapercebut. Aleshores, cal felicitar per la iniciativa el professor Francesc Sánchez, molt especialment, i fer-ho extensiu a  la resta del claustre. És un altre signe que retrata les magnífiques iniciatives sorgides per part del professorat.

M’enorgulleix difondre el fet que a la nostra escola es promou la participació en concursos literaris diversos, s’ha aconseguit una bona implantació de l’ensenyament de l’anglès com a llengua estrangera, amb la professora Tere Orobitg que estima molt el centre, i es fa una molt bona tasca en l’àmbit esportiu, en el qual també col·laborem directament des de l’AMPA.

El centre ha rebut un guardó per la realització d’un pessebre escolar de gran nivell i imaginació. A partir d’una iniciativa de l’Ampa, vam aconseguir que el mestre pessebrista local, i bon amic, Germán Machí, es dediqués amb cos i ànima a un projecte de pes, en el qual va implicar tots els xiquets i les xiquetes, i va comptar amb la col·laboració instruïda i eficaç del professor Sandro i del també pessebrista Enric Domènech.  

En els propers mesos rebrem la visita de les escriptores Francesca Aliern i Coia Valls, en dos actes literaris que ajudaran al foment de la lectura i el coneixement de la literatura catalana. Un altre luxe!

Hem anat celebrant emotives jornades en què l’escola ha romàs oberta a la ciutadania de bat a bat, en les quals s’ha fet un treball de germanor encomiable. També s’ha tingut interès en convertir el menjador escolar en el lloc obert necessari per a la comunitat educativa, i hem comptat amb la col·laboració magnífica de les cuineres, tot un luxe per al centre i el nostre orgull.

Personalment,he tingut una gran relació amb dos de les professores històries, Maria José Besalduch i Pili Bullón, les quals s’han convertit amb bones amigues amb el pas del temps, cosa que m’agrada remarcar. El treball que està realitzant el professor de música Joan Cid és francament extraordinari, i ens sorprèn cada cop més. El treball en conjunt amb l’equip directiu format per Carlos Blanch i Cristina Nadal està donant els seus fruits en tots el sentits.

Tants cops el col·lectiu de professors és criticat injustament. Cal donar un suport explícit al professorat que aconsegueix una magnífica tasca educativa a l’escola Port rodó de Campredó i, per suposat, en altres centres del conjunt educatiu català.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!